Canadell o la irresponsabilitat més absoluta

«A Irlanda va haver-hi una DUI, va haver-hi morts, però ara és un dels països més rics de la Unió Europea», paraules terrorífiques i textuals del diputat de Junts per Catalunya i empresari, Joan Canadell, al programa FAQS de TV3 de dissabte.

Aquesta afirmació d'una irresponsabilitat inaudita per part d'un diputat independentista que té un pes innegable en el bloc parlamentari que dóna suport al Govern del senyor Aragonès mereix alguna comentari. Morts, senyor Canadell? Morts? És que han embogit, directament? Quan penses que ja no poden decebre més aleshores va algun piròman i ho supera... Morts? On queda allò de «la revolució dels somriures»?

Però és que al damunt el concepte que vol normalitzar el senyor Canadell a la televisió pública catalana és fals. Amb aquesta afirmació infame el que intenten introduir ara els ideòlegs independentistes és que, bé, primer pot venir una sotragada amb morts inclosos (les majúscules són meves), però després vindrà un futur lluminós on «la pàtria» es convertirà en una megapotència econòmica (com el tigre celta que viu a la imaginació del senyor Canadell al costat del qual Alemanya o la Xina tenen unes economies ridícules), i tal i tal... Davant d'aquest nou relat que pretenen normalitzar, com a diputada del PSC vull afirmar el següent: no hi ha cap bandera, cap pàtria pura, cap nacionalisme, cap principi sagrat o sacralitzat que mereixi la vida de cap persona humana. Cap, ni un. Us queda clar això d'una vegada, senyors de Junts, ERC i la CUP?

Segon, vull pensar que el senyor Canadell parla des del desconeixement, vull pensar-ho realment. Perquè si sap el que va passar a Irlanda a finals dels anys 10 i a principis de la dècada dels 20 del segle passat i posa això com a exemple del que s'ha d'esdevenir a Catalunya aleshores la situació passa de greu a alarmant. S.O.S.

Perquè, per resumir-ho breument, hi ha tots els elements de la tragèdia: guerra, terrorisme (l'IRA sorgeix en aquest context), morts –no «va haver-hi morts» sinó «va haver-hi desenes de milers de morts»– i, com a cirereta del pastís, una guerra civil entre germans que va provocar més morts que la mateixa «guerra de la independència.»

Recordem que els dirigents independentistes que van negociar un alto al foc amb el Govern britànic van ser acusats de traïdors pels independentistes més intransigents el que va derivar en una cruenta guerra civil. Tan sols cal dir que el mateix fundador de l'IRA, Michael Collins, va ser assassinat... per l'IRA acusat de traïdor a la causa sagrada de l'IRA. IRA contra IRA, independentistes contra independentistes. Els amics del Sinn Fein del senyor Canadell, o el senyor Otegi, els ho podrien explicar a la perfecció.

Clar, posar això com a exemple per a Catalunya –a part de ser d'un cinisme invencible– és d'una irresponsabilitat insensata. Em diran que no cal prendre les paraules literalment, que tan sols és un exemple, un joc de paraules, que només és una metàfora... Bé, és que ni com a metàfora ni com a brometa ens val! No poden continuar jugant amb les paraules i els conceptes perquè després les coses acaben com acaben. Encara recordem tots quan ens asseguraven que hi havia «un pla secret de jugades mestre» que durava 18 mesos d'on sortirien reconeixements internacionals i estructures d'Estat que estaven «garantits». Garantits, clar...i ja sabem com va acabar la faula.

Dic això perquè el mateix Canadell, a la mateixa entrevista, va deixar anar que «ara ens hem de preparar per un nou embat contra l'Estat, si és necessari amb més gent a la presó.» Com a persona que no ha desitjat mai que ningú acabi a la presó vull alertar sobre aquesta nova possible reedició del desastre de la tardor de 2017. Vull també recordar als que decideixen dins l'independentisme que hi ha una mesa de diàleg i de negociació a la que es van comprometre a assistir i negociar des del principi de realitat. Cal recordar també que van assumir que aquesta negociació seria dins “del marc de la seguretat jurídica”, és a dir, dins de la Constitució i l'Estatut que són els instruments polítics que vertebren la nostra convivència democràtica.

Si tot és una parodia per tornar a la via del desastre deixin d'enganyar tothom, començant pels seus partidaris amb contes de la lletera que no porten enlloc. En cas contrari, apartin d'una vegada als piròmans irresponsables tipus Canadell. El poble de Catalunya els ho agrairà. També els votants independentistes que no especulen amb morts que, afortunadament, són la gran majoria.