La resposta a la pandèmia: més salut i més prosperitat

Al llarg de la història, la humanitat ha hagut de suportar diferents pandèmies que ens han portat a reflexionar sobre la importància de protegir la salut pública. Principalment, al segle XIX i principis del segle XX, amb el moviment higienista, la salut pública es va convertir en un objectiu social i protegir-la en una activitat pública. Aquesta inquietud sembla que s'ha anat esvaint gradualment durant les darreres dècades, en absència de brots de pandèmies mundials de gran abast, però que ara hem de recuperar arran de la covid-19.

Com hem pogut veure aquests darrers mesos, el paper de les ciutats ha estat i continua sent determinant perquè són l'assentament humà on es concentra més població i, això les fa especialment vulnerables, però, si comptem amb una bona planificació de la vida i l'activitat, poden ser els espais més resistents.

En aquest sentit, a finals d'estiu de 2020, des de l'Ajuntament de Reus vam impulsar el Pla de Prevenció per definir els mecanismes per prevenir i gestionar el risc davant noves pandèmies. Aquest document ens ha servit per recollir les línies d'actuació que es desenvolupen en diversos àmbits; en models i protocols d'intervenció i, finalment, en mecanismes de coordinació. Tot plegat amb l'objectiu de recuperar i protegir el futur de la nostra ciutat.

Una ciutat pot esdevenir protectora si la seva planificació urbanística i l'accés als serveis i estructures de suport estan a l'abast de tothom. Però, pot ser vulnerable quan la planificació urbanística tendeix a la massificació, genera desigualtats d'accés als equipaments i serveis i quan els factors socioeconòmics dibuixen una ciutat amb desequilibris segons els barris. Per tant, la millora de l'accés als serveis i a les estructures de suport són essencials per fer front a la covid-19.

Per aconseguir aquest objectiu, el grup de treball de l'ONU-Hàbitat fixa quatre prioritats. La primera es basa a promoure els estils de vida saludables. La segona, posa èmfasi en l'abordatge de la pobresa i les desigualtats sistèmiques a les ciutats. La tercera va en la línia de reconstruir una economia més urbana i ecològica. I, per últim, la quarta, implica revisar els models de relació intergovernamental amb les administracions supramunicipals, perquè s'ha demostrat que la governança municipal és essencial per fer front a les conseqüències derivades de la covid-19.

En aquest sentit, és el moment de començar un camí de retorn, de començar la recuperació. La pandèmia ens ha fet adonar que no podem tornar on érem abans, sinó que hem de construir una ciutat millor, més saludable, pròspera, justa i equitativa i que lideri canvis transformadors. Uns canvis que han de passar per polítiques més inclusives que comptin amb el compromís de la comunitat i enfocades a un desenvolupament més sostenible. Tal com deia el manifest de l'OMS per commemorar el Dia Mundial de la Salut, hem de seguir lluitant «per un món més just i saludable, perquè el que és injust és evitable».