Hello my friends! Què, niquelat, no? És l'únic que sé dir en anglès, a banda de where you come from, per lligar a Platja d'Aro (sempre parlo de Salou, coi, siguem més internacionals!) Música de Camilo Sesto. Vaig comprar uns fascicles d'anglès crec que era l'any que van matar Carrero Blanco. I al tercer número, vaig veure al quiosc penjat un «Lib» i vaig canviar ràpidament de gustos. Allà hi havia una professora... com es deia? Ah, sí, Susana Estrada, que ensenyava molt bé. Més tard, cap allà l'any que va morir el dictador, vaig començar a estudiar anglès a l'Institut Baix Camp. També ho vaig deixar. Fa tres anys que he tornat a estudiar-lo, quan la salut ja no em permet arribar a peu a l'acadèmia. Però tinc un flamant titolet que diu que sóc una autovia, concretament, l'A2. Ho certifiquen uns senyors d'un institut de Cambrils. Espereu, que miro com es diuen... ah, no, Cambridge, perdoneu. Doncs tinc una nota de 124, que als meus temps era un model de Seat. Pausa per anar al lavabo.
A la dona l'han fitxat a Irlanda. Un bon càrrec, tot i que segurament l'Elsa Artadi el rebutjaria. I llavors ha vingut la meva indignació. «Carinyu, quin títol t'han demanat? El B2? El First? L'advanced?». M'ha mirat estranyada i m'ha dit: «Cap». Com? Que jo fa quaranta anys que intento passar del Good morning i resulta que no cal cap títol per treballar a l'estranger? M'he pres un valium mentre m'ho explicava. «A veure. Si tu vas a treballar al bar Manolo, et demanaran un títol d'espanyol? Doncs si et presentes a una feina a Irlanda, es dona per fet que parles anglès.» O sempre pots dir que és «muy dificult todo eso». Ho va dir el Rajoy i tothom va quedar molt happy.