Tinc un amic que em diu «No et canses d'intentar trobar una cadireta?». Doncs no, què passa? Ho fa tothom: polítics, directius de grans empreses i ludòpates del LinkedIn. Ja sabeu que jo abans era socialista i quan vaig tornar a Tarragona hi havia el Ballesteros i la Floria, i vaig pensar que em trucarien per fer d'alcalde. Però no, el màxim que he fet és dinar amb el Pep Fèlix un dia, i crec que des que la figura del bufó va desaparèixer de la cort -mireu el miquelet- que no es plantegen trucar-me. Ah no, calla! Sí que em van trucar, era de recaptació executiva, per dir-me que m'havia d'anar de «vacunar» de l'IBI.
En veure que la política municipal podia funcionar sense mi, vaig anar a oferir-me com a professor associat de la URV. La persona que em va atendre em va mirar de dalt a baix i, per telepatia, el meu cervell va rebre un missatge: «Però tu tens estudis, piltrafilla?». Així que vaig recordar la Cospedal i vaig demanar que, com aquell «finiquito», em donessin una plaça «en diferido». Vol dir que jo ara estudio per graduar-me, però ja fent de profe com si tingués el títol. No heu entès res, oi? Jo tampoc vaig entendre la María Dolores, però, escolta, que el seu cap, el Rajoy, és professor associat de l'assignatura d'embarbussaments.
Llavors em vaig fer independentista i com que era d'ERC vaig pensar que el Pau em trucaria per fer de conseller de qualsevol cosa, però com que no tinc títol ni tenen confiança en mi, res, sense cadireta. Ja fa mesos que em deixo el cabell llarg, he anat a la perruqueria perquè em tenyeixin de rossa, m'he posat una faldilla i porto unes ulleres rodones. Aragonès, home, que l'Artadi i jo som bessones!