Participació ciutadana i canvi climàtic

No hi ha vent a favor per a qui a cap port es dirigeix. I és que a Reus, en matèria d'acció contra el canvi climàtic, seguim sense una direcció clara. Reus no compta a hores d'ara amb un Pla d'actuació únic i harmonitzat per fer front al Canvi Climàtic, ni tan sols existeixen protocols de seguretat que informin i marquin una actuació enfront dels potencials efectes que comporta. D'aquesta manera, és impossible una actuació decidida i contundent vers un problema que ens involucra a tots. Sense un pla estratègic, que permeti una fase d'informació pública i d'audiència, fa difícil que els interessats puguin participar i aportar diferents criteris.

La participació ciutadana és un principi d'actuació dels estats democràtics, així ho recull la Constitució en l'article 9; conjuntament amb el dret fonamental a la participació directa dels ciutadans en els assumptes públics (23.1 CE) i el dret a la participació en l'elaboració de disposicions i actes administratius (105.1 CE). A més, aquests preceptes s'intensifiquen quan es tracta de polítiques publiqués en matèria climàtica, ja que, en aquest sentit, l'article 45 de la Carta Magna anuncia el dret a gaudir d'un medi ambient adequat pel desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo.

La connexió entre aquests assumptes i l'urbanisme és inqüestionable, ja que és en aquest on la participació n'hauria de ser la protagonista. I és així per dos motius, en primer lloc, perquè permet a l'administració obtenir informació directa i que permetria un major encert en les futures decisions; i, en segon lloc, perquè dona més legitimitat als actes, afavorint-ne el voluntari compliment.

A aquest efecte, les vies de participació es poden articular de dues maneres: una sensibilització i conscienciació a través de la difusió de la informació adequada, i, en segon lloc, la participació directa per adquirir consensos a l'hora de prendre decisions. Si bé és cert que les mesures que més desafecte produeixen són les que impacten directament en l'esfera personal, les que no ho fan són les que generen més adhesió ciutadana. És el cas de ser més estricte amb les indústries contaminants, prohibir productes molt contaminats per afavorir les seves alternatives, o promoure el transport públic i el transport actiu. En aquest últim sentit, l'Ajuntament de Reus torna a anar a contracorrent. Mentre les ciutats actuen per incentivar entorns eco saludables a les escoles i mitjans sostenibles per acudir-hi, a Reus s'intenta habilitar que els cotxes privats hi arribin per tots els mitjans possibles.

En data de 18 de desembre de 2009, Reus va adherir-se al Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses pel Clima, impulsat per la Comissió Europea, en virtut del qual cada ciutat firmant es comprometia, entre altres metes, a reduir les emissions de CO₂, com a mínim, un 40% per al 2030. El febrer del 2020, el grup municipal del PSC va preguntar quines accions s'havien dut a terme per part de l'Ajuntament a conseqüència d'aquesta adhesió. La resposta va ser que no havien realitzat cap seguiment de les emissions de CO₂. Com es duran a terme els objectius de reducció d'emissions, sense cap mesura i control previ? Potser pels motius exposats, i d'altres més, Reus no compta amb una puntuació lloable als llindars d'ODS de les Nacions Unides.