Deu camins de l'Anella Verda de Tarragona

El títol d'aquest article pot semblar enganyós, ja que els camins de Tarragona fa segles que existeixen. Des dels seus orígens, Tarragona ha estat connectada amb els camps i pobles propers per camins, alguns dels quals són tan vells com la mateixa ciutat. Però sí que és ben cert que aquest mes de maig, fa exactament deu anys, que es van començar a senyalitzar els Camins de Tarragona que transcorren per l'Anella verda de la nostra ciutat.

L'aparició d'aquests indicadors de color groc ataronjat va esdevenir la primera mostra visible del gran projecte de l'Anella Verda de Tarragona que es va impulsar des de l'Ajuntament d'aquell moment i que, avui en dia, s'ha reprès des de l'actual govern. La proposta d'Anella Verda va néixer amb l'objectiu de preservar i assegurar pel futur un espai verd protegit a la zona perimetral del terme municipal de Tarragona. Un veritable pulmó verd i blau per a la nostra ciutat, del tot necessari a causa de la indústria que ens envolta, i que ens permet gaudir, valorar, preservar i protegir el nostre patrimoni natural i també que ajudi a créixer Tarragona d'una manera sostenible i equilibrada amb l'entorn. Aquest projecte parteix de la idea original iniciada pel treball del GEPEC (Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans) i en especial del biòleg Toni Bara.

L'Anella Verda es va concebre com una continuïtat d'espais lliures, naturals, capaços d'acollir activitats d'esbarjo, educatives o esportives, d'acord amb les mateixes característiques naturals. El concepte Anella ja ens indica que no es tracta d'elements aïllats, sinó que hi ha la voluntat de connectar aquests espais en una mena de cinturó que envolti Tarragona: Un interior amb gran presència forestal que connecta amb la zona litoral de platges a través del riu Gaià per llevant i del riu Francolí per ponent i més enllà.

Així doncs, a finals del 2007 des de l'Ajuntament de Tarragona es va posar fil a l'agulla per encarar aquest ingent projecte liderat per l'Àrea de promoció econòmica i estratègies de ciutat. En aquesta àrea municipal el paper de Robert Casadevall va ser fonamental per trobar un, gens fàcil, encaix urbanístic d'aquesta proposta i també per dissenyar el que havia de ser el grup de treball que anés coordinant els diferents projectes a tirar endavant. De fet, el treball en equip de diferents àrees municipals va ser clau en la fase de posada en marxa d'aquest projecte. Però un cop feta la feina urbanística calia engegar projectes que permetessin a la ciutadania començar a visualitzar L'Anella Verda. Per un costat es va prendre la decisió de fer l'àrea recreativa del Llorito (zona de barbacoes, rocòdrom, parc infantil...) dissenyada per l'equip de la Brigada Municipal amb en Marc Antillach al capdavant. I en paral·lel es va posar en valor el veritable esquelet d'aquesta Anella verda conformat per una enorme xarxa de camins, així es va encarregar als geògrafs Xavier Campillo i Rafael López-Monné la confecció del catàleg de camins de Tarragona i la posterior senyalització. Ambdós projectes van obtenir el cofinançament per part de la Unió Europea a través del fons europeu de desenvolupament regional. Així doncs, en aquesta primera fase es van arribar a senyalitzar 75 kilòmetres de camins, amb tasques de manteniment i reparació d'aquestes vies dutes a terme per la Brigada Municipal, i es van recuperar els seus noms tradicionals, alguns dels quals totalment perduts en l'oblit. Ara ja formen part del nostre dia a dia noms com: camí de la Budellera, camí del Mèdol, camí Vell del Catllar o camí del Mas de la Creu. Alguns són vells camins rals que connectaven pobles, altres que portaven a masos i partides i altres servien per vigilar els perills que arribaven del mar, com el camí de la costa. Cada vegada més la qualitat de vida de les ciutats també ve determinada pels camins que disposen els seus ciutadans per passejar, anar amb bicicleta i gaudir d'entorns naturals i patrimonials. I especialment durant la pandèmia i els llargs mesos de confinament municipal hem valorat, i molt, poder disposar d'aquesta xarxa que ens ha permès gaudir i fer salut. Tot un privilegi!