Per un autèntic equilibri territorial

Accions a favor del repoblament i l'equilibri territorial, expressions i paraules que van lligades i que sembla que queden bé en boca de molts polítics de casa nostra i d'Espanya. Tot plegat, de moment, fum.

Fa anys i panys que la tendència a la pèrdua de població en els entorns rurals i a les comarques d'interior ha esdevingut un fet incontestable. Tot i això, com a bons humans que som, sembla que hi farem front com sempre ho fem, per exemple, amb el canvi climàtic, actuant quan les crisis ens comencen a sobrepassar com una gran onada.

El bum del totxo de principis de S. XXI va ajudar a amagar aquesta realitat, la construcció d'habitatges treia el cap de forma incipient a la Catalunya rural, evidentment era un miratge resultant de la pura especulació. La realitat era que els nuclis urbans es continuaven despoblant, tancant centenaris forns de pa, peixateries, carnisseries, i d'altres, esmorteint l'ànima que fa que els pobles siguin pobles, i no pessebres ben endreçats a punt per a quan les segones residències tinguin a bé d'ocupar-se en època de vacances o caps de setmana.

També la primera onada de centrals d'energies renovables, ja fa uns vint anys dels mal anomenats molins de vent, prometia ser una de les solucions contra aquest despoblament, feina i riquesa era la promesa, res més lluny de la realitat. Solucions puntuals per a alguns particulars, engrunes pels consistoris, i l'abandonament encara més acusat de l'entorn rural. I ara, en aquesta segona onada, sabent-nos immunitzats, estem segurs que no serà una solució que afavoreixi el repoblament, ans al contrari. Qui vol tenir els pobles immaculats, nets i endreçats, si no hi passeja ningú, més enllà de quatre visitants?

Potser per part del sector públic d'aquesta Catalunya rural, ajuntaments i consells comarcals, formats majoritàriament per micropobles i pobles petits, ha arribat el moment de ser més agosarats, i de fer propostes des de l'anomenat kilòmetre zero. Qui millor que els que mamem diàriament la situació per copsar la problemàtica. I no únicament això, aquestes propostes no només han de ser escoltades, s'han de traduir en recursos per poder-les portar a terme. La Catalunya rural ha de tenir l'oportunitat d'exposar i realitzar les seves solucions, temps hi haurà de saber si s'ha tornat a errar el tret. Però una cosa és segura, les propostes que s'estan teixint estan molt allunyades de les polítiques especulatives que han instrumentalitzat aquesta problemàtica al llarg d'unes quantes dècades.

També estem segurs que no som il·lusos, i no confiem en solucions màgiques. Les propostes en habitatge que s'estan plantejant des de la Catalunya buidada han d'anar acompanyades de polítiques d'altres àmbits, que si bé no són d'habitatge, és necessari que també es treballin per falcar amb força els projectes proposats.

En aquest sentit, Rocafort de Queralt també proposa i es vol fer sentir, la legislatura passada oferint-se com a poble pilot en la recollida selectiva a la comarca de la Conca de Barberà, liderant i reeixint la implantació dels contenidors amb targeta personalitzada.

També des de Rocafort de Queralt s'ha proposat i s'està treballat en un altre model d'implantació de les energies renovables, per les persones i de les persones, municipalitzat i democratitzat. Sabem que foragitar els voltors energètics és gairebé impossible, com a mínim totalment, tot i això tenim altres models de transició energètica a explicar, per posar a la balança.

I en aquest context i sabent de la responsabilitat que com a consistori teníem, no podíem fer res més que intentar fer la nostra proposta particular en habitatge, una proposta que feia ja alguns anys que s'anava estructurant, tot sabent que en un micropoble com Rocafort de Queralt tenim les mans que tenim i els recursos humans són els que són, i que el dia a dia també exigeix la seva parcel·la de temps i esforç.

Tot i això, i tenint en compte que tots els que hem col·laborat en explicar i escriure el projecte ho hem fet d'una manera totalment desinteressada, creiem que ho hem fet prou bé i que ens hem sabut explicar, ja que en cas contrari no haguéssim estat reconeguts per part de l'ACM (Associació Catalana de Municipis) amb el primer lloc en els premis arrelament (30.000 euros). Ni tampoc haguérem estat designats com un dels vint plans pilot per tota Catalunya del Departament de Territori en projectes de repoblament (200.000 euros). Aquests dos reconeixements també ens porten a pensar que algunes coses estan canviant, i que més enllà de ser escoltats també se'ns vol donar l'oportunitat d'intentar portar-ho a terme.

De moment, farem el possible per tirar endavant aquest projecte d'habitatge públic i locals associatius per un costat, i d'habitatge cooperatiu per l'altre, i que de fet, componen un únic projecte. I ho farem tossudament, sabent que és una fórmula per a les persones que beu d'ideals republicans.