Ha vingut un electricista a posar-me un ventilador al sostre. Pel que m'ha cobrat diria que ha muntat un aerogenerador d'aquells de noranta metres de diàmetre, amb la muntanya inclosa. Ha trigat menys d'una hora i li he pagat com si hagués treballat a l'estació espacial amb gravetat zero. En aquest cas, amb dos zeros. Llavors m'he plantejat un dubte existencial: hi ha gent que cobra per hores de feina i d'altres a qui el rellotge ens serveix el mateix que un tatuatge al canell. Permeteu-me que calculi quanta pasta perdo en un dia.
A les deu del matí ha trucat un senyor que deia que era de MasMòvil, que si havien comprat Euskaltel, que si la abuela fuma, que si tenia un minut per fer una enquesta. I, clar, aquest «minut» s'ha convertit en un quart d'hora en què et pregunta fins i tot el número de sabata del teu difunt avi. Després he trucat per demanar hora al metge d'una d'aquestes mútues que pagues cada mes l'equivalent a un sopar romàntic i cada cinc anys et penetren amb una càmera per fer-te una colonoscòpia poc romàntica. Quan truques a «las chicas del cable» ho has de fer des d'un telèfon amb mans lliures, perquè així pots ballar els dotze minuts de música de la centraleta. Cinc vegades han picat al porter automàtic de casa: el del correu comercial, un veí que s'havia deixat les claus, el de Tecnocasa preguntant si vull vendre el pis, el del gas que estava entestat a fer una foto del comptador... total, que he calculat que entre tot el que he fet en un dia m'han robat uns 200 euros de temps. Ara, quan he calculat que he perdut més temps i diners ha estat sentint a gent que també cobra per hores: els tertulians parlant de l'indult.