Crec que tenim una atomització excessiva de la política, perquè dónes una puntada de peu a un arbre i cauen tres secretaris generals amb pins del PDXT, XDTP o PIXAT, que no saps si són coalicions o que el teu gat ha passat pel damunt del teclat. Jo, que tinc molt de carisma i poc criteri, apuntava a ser un bon polític, i per això vaig crear el partit @RiemUnits. Però he tingut el mateix problema que la independència, que no m'ho reconeix ni el Pedro Picapiedra, ni Pablo Mármol. Però, ja he vist on estava el meu error: en comptes de crear un partit, he de crear una plataforma ciutadana. Ahir em vaig assabentar que dos regidors de Tarragona n'havien creat una. Per cert, i perdoneu el canvi de tema, Per què aquí es diuen consellers en comptes de regidors? Algun dia investigaré aquesta confusa denominació, perquè, clar, si dius que has pres un whisky amb una consellera, no saps si és l'Elena o la Begoña. Els exciutadans Sonia Orts i José Luis Calderón posen en marxa una plataforma. Jo, que estic al dia de tot menys de pagar la factura de la llum, he pensat de seguida que havien comprat a Repsol la Casablanca i li canviarien el nom: Casanaranja. Ah no, que ja no hi són de la Inés. Millor, doncs, La Casa Azul, que també és un grup de música i, ja de pas, podrien demanar una versió moderneta de l'himne, a l'estil New Segadors. Seria una bona idea, perquè la Casablanca està lluny, però hi arribes volant. La Sonia ha dit aquella frase del Tip i Coll: «Dame la manita Pepe Lui» i el que faran serà treballar per Tarragona, com jo, que també treballo per la ciutat, algunes vegades a l'avinguda de Roma i d'altres al carrer Manuel de Falla. Què pot fallar?