Quan treballar no és el mateix que fer feina

Sembla com si els conceptes del treball vagin canviant i molt més amb el desgavell causat per la pandèmia de la SARS-CoViD19. Ja d'abans, entre sindicaleros i altres malfactors, s'havia acabat per considerar que per treball només s'entenia el que es fa per compte d'altri i remunerat. La resta és treball voluntari i, també, esclavatge. De jove, casat, vaig haver de suportar d'algú interessat en com me n'anava la vida, la pregunta masclista i barroera de «Què et treballa la dona?», entenent que així hi havia un component complementari a l'economia domèstica. No cal que recordi que les dones de sempre han treballat, sovint en més de dues feines, a més de la remunerada i la de casa. Encara es comenta l'accés de la dona a la vida laboral com a una novetat del segle XX com un dret assolit. Error! El dret és, si de cas, a la independència econòmica.

Tremendes taxes d'atur han fet del treball un bé preuat. Tant que alguns ingenus han pensat que, com que n'hi ha poc, s'hauria de repartir. O altres com els luddites que fa dos-cents anys, oposats al progrés tecnològic, destruïen màquines perquè ocupaven menys mà d'obra. Avui dia encara hi ha veus que culpen els robots de prendre el treball als obrers.

Reduït, però, al meu espai personal, no ha estat fins que m'he jubilat de la meva professió que he vist com, en comptes de deixar de treballar, ara treballo més que mai, per compte aliena i sense remuneració. Principalment per grans multinacionals i hòldings empresarials, els paradigmàtics protagonistes del gran capital. Ells (o elles) tenen ben clar que llevat dels exercicis d'especulació i enginyeria financera, l'únic que genera excedents i plusvàlues és el treball. Gradualment, subtilment, han decidit que tothom treballi per a ells, pel seu benefici. Però no treballadors assalariats, més o menys afiliats a sindicats, amb contractes brossa o autònoms mal contractats, que també, sinó tothom. L'enorme contingent dels consumidors.

Primer ho vaig notar amb IKEA. Una multinacional sueca, que desperta menys sospites d'explotador del proletariat, d'aquest bonisme que atribuïm erròniament als escandinaus, oblidant que són la gent que va inventar i industrialitzar la dinamita i altres explosius i va dotar als exèrcits europeus de canons Bofors. Ingvar Kamprad, el fundador d'IKEA va dissenyar un sistema de venda de mobles de disseny simple que te'ls has de muntar tu. Treballes d'ebenista per a ell gratis. Aquesta idea que la gent els hi faci la feina als capitalistes s'ha anat estenent i s'ha consolidat durant la pandèmia. Així, ara li fem la feina a les agències de viatge, les companyies de transport aeri o terrestre, als fabricants i als instal·ladors d'electrodomèstics. També les petrolieres, que si vols omplir el dipòsit del cotxe, t'ho has de fer tu per què els empleats només cobren o fins i tot no hi són si pagues amb una targeta de crèdit. Renfe va tancant estacions i els bitllets els agafes d'un expenedor automàtic. La companyia telefònica t'envia els aparells per connectar la fibra òptica i t'has de buscar la vida per instal·lar-los, definir passwords i comprovar connectivitat.

I els bancs, quina barra! Ens van enredar amb els caixers automàtics dient que així podríem disposar de diners just quan es generalitzaven els pagaments amb targeta a tot arreu o fins i tot amb el mòbil. Però és que han tancat totes les oficines i acomiadat milers de treballadors perquè tots els serveis es facin via telemàtica. Ni que siguin operacions complexes: t'envien unes instruccions per fer-ho com l'IKEA.

Ràpidament s'han apuntat les administracions públiques. L'Agència Tributària et demana cada dia més gestions que has de fer tu, els ajuntaments atrinxerats en una burocràcia ineficient et forcen fer tu tota la feina dels tràmits.

El «faci-ho vostè mateix» és la gran enganyifa del capital. Tots els hi fem la feina mentre que el cost que paguem no ha baixat. La plusvàlua que genera el treball se la mengen sense pagar ni un duro/euro de salaris o prestacions socials. La tecnologia i el seu progrés només fomenta l'enganyifa quan et creus que, per què t'ho fas, tu t'estàs empoderant, quan de fet només tens el poder de l'esclau, el que treballa sense sou.