Li poseu nom als vehicles que teniu? Hi ha gent que ho fa, entre ells, jo. Un dia vaig llegir al Facebook que un amic, una persona humana que treballa a la petroquímica dels ibers de la tribu dels Mafumetes, (el nom ve de que fumaven molt) parlava amb nostàlgia del seu monovolum. Em vaig emocionar i em va fer recordar els meus cotxes: un 850 Coupé «el piojo», el Supermirafiori, «l'oficial», perquè era negre i la benzina la pagaven els altres (els meus pares). Coincidint amb l'Starsky i Hutch vaig comprar un esportiu americà, un Ford Capri 6 cilindres que era inspiració de les il·lustrades ironies que em llençava el Vicente Amiguet. Després va venir «Forito», un descapotable; un Mitsubishi molt «per a mi», el «Carisma» i, finalment, un Cadillac Sevilla, el cotxe dels toreros, escriptors i cronistes del crim.
El 8 de juny de 2006 va arribar a casa una Scooter Suzuki Burgman 650. La vam batejar com «la toto». A un taller de motos proper al Camp Nou em van dir: «Mira, Moisès. És una rucada que et compris una moto gran. Amb una Scooter no et mulles, corres tant com ells, no has de canviar de marxes, és més còmoda...». La veritat és que he viscut moltes coses amb ella: viatges a Portugal i a Santa Tecla d'A Guarda. No, no era per comprar droga, graciosos. Ara faig excursions amb amics i les penjo a la xarxa. Una legió d'envejosos se'n foten dient que no li digui «moto» a una «vespeta», entre ells, el fill de sa mare del mecànic que em va recomanar comprar-la. Jo, amb un gran cor, li contesto que tant de bo s'hagi de gastar els 10.000 euros que em va costar en antibiòtics. Avui és l'aniversari de la meva moto. Fa 15 anys. Felicitats, guapa... Què? Boig ho estaràs tu!