La Història, a vegades, pot ser divertida

Des que la Mixeta està molt malaltona se m'ha tornat una mica filòsofa. Amb aquesta connexió mental que ens permet comunicar-nos felins i humans l'altre dia, assenyalant-me amb una poteta els molts llibres d'Història de la nostra biblioteca particular, em deia que aquesta senyora (la Història) és una mestra en l'art de vendre'n una vegada i una altra el mateix producte amb diferent embolcall i etiquetat. Per cert, si volen tenir converses com aquesta només cal que adoptin un mixo dels que recull l'Associació Vallsgat (https://vallsgat.weebly.com). Fet aquest incís, la meva amigueta tenia raó. Els qui ens hem cremat les pestanyes consultant paperots vells i polsosos en podem donar fe. «Oh, és que ara hi ha molts problemes que abans no existien!», ens podrà objectar algú. Anem a pams.

Avui dia, posem per cas, ens queixem de les actuacions policials: que si els cops de porra, que si les pilotes de foam... A la Mixeta i a mi ens agradaria veure què dirien els nostres parlamentaris actuals (europeus, estatals o autonòmics, tant és!) discutint un fet que va tenir lloc a la nostra ciutat i que recullen les actes municipals del 14 d'agost de 1754.

Resulta que el dia abans, més o menys a les onze de la nit (en aquell temps les onze era una hora molt avançada) l'alcalde major (una mena de comissari de policia de l'època) va veure dues persones deambulant pel carrer de la Destral i, sense previ avís, els va engegar un tret amb un pistolot d'aquells que disparaven bales de la grandària d'una pilota de tenis. Un dels individus, al qual la bala va fregar-li la templa, caigué a terra com un sac; l'altre, va restar immòbil amb les mans en l'aire i ni tan sols gosava respirar. El policia es va atansar i alçà el barret del qui estava estès a terra per veure-li la cara. El caigut ja esperava el tret de gràcia quan va sentir: «Perdoni, senyor gentilhome, l'havia pres per un altri»... I aquí es va acabar tot. Com diu la dita, «no hi ha res de nou sota la capa del sol!».