La mala memòria

Ara que està de moda recordar temps passats, sigui per la seva transcendència positiva o perquè no es repeteixin, bo seria analitzar determinats fets que, vistos en perspectiva, ens permeten veure si el que es va fer va ser eficaç o no, però sobretot què hauria succeït si no s'haguessin portat a terme determinades decisions.

Des d'una visió localista propera, que poc recordem situacions, avui emblemàtiques, que van tenir una gran oposició per part d'una part de la societat, i que si no s'haguessin executat, el nostre model de supervivència seria ben diferent.

L'exemple del «minitransvasament» de l'Ebre, cap a les contrades de Tarragona, va tenir i ha comportat, una transcendència infinita de progrés, via activació econòmica i creació de llocs de treball, tant directes, com indirectes, amb un benestar evident que ha suposat la viabilitat absoluta de les nostres comarques, en l'àmbit turístic i industrial, impensables en aquell moment. Malauradament el tema que avui, majoritàriament, acceptem com molt beneficiós, va tenir els seus detractors partidistes i socials, des d'opcions, encara avui, als governs de referència. Que poc s'ha reconegut a tots aquells que van fer-ho possible i el cost que varen assumir per fer viable la seva visió de futur, amb garanties de continuïtat.

També el tema del «parc lúdic», amb posicionaments enfrontats, que per part d'alguns, avui segueixen vigents, a l'hora de discutir l'ampliació de tota l'oferta de parcs a la zona de desenvolupament. Quelcom pot entendre quin seria el model avui, sense aquella aposta pel turisme que ha consolidat la nostra Costa Daurada, com referència europea i global de primer nivell, amb perspectives molt bones, malgrat la pandèmia.

Sense oblidar la viabilitat del nostre complex petroquímic, en dubte permanent, per minories, sense cap opció alternativa, però que suposa una referència de compatibilitat envejable, entre indústria i turisme. Fins i tot la consolidació del nostre Port, amb pes inapel·lable en el Mediterrani, tampoc hauria sigut possible sense el suport de les decisions esmentades.

En definitiva, en el moment actual, on sembla que hem d'escoltar opinions diverses respecte a temes d'actualitat que condicionaran el nostre futur, depenent de quina sigui la línia a emprendre, tornem a veure posicionaments «negacionistes de tot», sense cap alternativa viable a l'hora de refusar, però no proposant res realista, limitant-se a una falsa utopia sense cap fonament lògic.

No estaria de més que «la mala memòria» en el reconeixement de fets d'èxit evidents, fos al·legada a l'hora de dialogar i discutir sobre punts que comportaran canvis necessaris i inajornables.

Les crítiques a l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona, o inclús la posada en dubte del creixement de què comporta tota l'oferta lúdica de Salou, per no oblidar els dubtes interessats sobre la viabilitat del model industrial químic, a casa nostra, són fets on una part no és capaç d'aprofundir en els resultats de les decisions i les noves alternatives, quedant-se en el «no» com argument limitatiu, amb conseqüències devastadores, per un demà cada cop més en dubte.

Suposo que el fàcil és donar respostes, en funció de plantejaments generalistes i ideològics, igual que va passar a casa nostra fa prop de quaranta anys, però com hauria estat el nostre present si tot allò que es va proposar i fer s'hagués quedat en un pur projecte, sense aigua pel camp de Tarragona, i amb una oferta turística limitada al client nacional, sense cap entrada del turisme internacional i el que això suposa.

És cert que s'ha d'escoltar a tothom, i els seus arguments, però no estaria de més, també, aprofundir en les conseqüències de «no fer», i sobretot amb les opcions concretes que es proposen per no fer quelcom.

Qui no fa res no s'equivoca, i això políticament, a curt termini, és garantia d'èxit. Per part meva, preferiria fer encara que ens equivoquem en part del que es tira endavant, si es fa amb l'objectiu de millorar en tots els nivells, executar 10 coses i equivocar-te en 2, serà sempre millor que no fer res, encara que no t'equivoquis, malgrat que l'apartat mediàtic on interessen més els errors que els encerts, però això forma part de la realitat compartida.