Perdoneu, però, en general, som una societat aferrada a costums i tradicions fixes. Em casaré sense cerimònia ni convit i tindré fills quan em jubili. Quan dic això es posen les mans al cap i em miren amb mala cara. Com has de ser escriptor si no has llegit? T'han convidat a la llotja del Barça i has dit que no? Periodista de cotxes i no tens cotxe? Ha, ha! Whisky abans de menjar? No t'agrada el tomàquet al pa? No fas esport? Aneu a pastar fang! El món és de les persones que innoven, dels guions de pelis com «Campeones», que fuig del típic home coneix dona o l'assassí sense pietat. Per què no mengem insectes? Reconeixeu aquesta frase: «Ebook? Ui, no, jo necessito olorar la tinta». Olora Pegamento Imedio!
Hi ha idees que em fascinen: per exemple, a una biblioteca de Dinamarca en comptes de deixar llibres, et deixen mitja hora una persona. Sí, sí, un senyor que t'explica la seva vida. Què és una telenovel·la de tarda de TV3 sinó això? Entenc que deu explicar on va fer la primera comunió (això es fa a Copenhaguen?) o que morirà sense veure una declaració de la renda negativa. També he vist que al Canadà han fet una residència d'avis que alhora és un orfenat i els nens que no tenen pares s'ho passen d'allò més bé amb els avis postissos que tenen nets de veritat que són product manager a una multinacional i no tenen temps per a visites. Oi que és una idea collonuda? Per cert, el primer autobús elèctric ha anat dilluns de Sabadell a Madrid. Ha d'aturar-se tres vegades i triga unes 11 hores. Què? No és tant, home! El temps és molt relatiu. Per exemple, és molt pesat esperar que deroguin la llei mordassa i decretin una amnistia, la resta, passa de pressa.