Quan jugàvem a futbol de petits ho fèiem amb una pilota de goma i les mateixes sabates que dúiem al cole, perquè només en teníem unes. Per això quedàvem amb els ulls esbatanats quan un nen apareixia amb unes botes de futbolista amb claus i una pilota grisa que anomenàvem «de reglamento». Eren aquelles cosides en fragments rectangulars que s'havien d'hidratar amb greix de cavall. Tot això ho sé perquè m'ho han explicat, perquè jo de petit només llegia a Victor Hugo.
Al Parlament de Catalunya ha arribat la jugadora que porta les botes de claus i una pilota «de reglamento». La «pichichi» no es diu Messi ni Ronaldo, és la Laura Borràs i ha fet una defensa que ni el Piqué. I clar, el Carrizosa vol marcar gol al Parlament amb el seu habitual filibusterisme, però juga amb una pilota de Nivea d'aquelles de platja. La Borràs és inflexible contra els que intenten disparar sense bales. «Em podria dir per quin article demana la paraula?». Era habitual que el parlamentari de torn digués simplement «per una qüestió d'ordre». I vinga, a cridar! Però, amics, la cosa ha canviat, perquè la Laura té el reglament del Parlament més clar que la taula de multiplicar. I si qui vol interrompre la sessió no diu l'article de la qüestió d'ordre de la qual vol parlar, es convertirà en el mut dels germans Marx. Carrizosa va dir dimecres, enfadat, «¡No nos haga aprender de memoria el reglamento!». Anem al reglament: «Un diputat, en qualsevol moment del debat, pot demanar al president l'observança del Reglament. Amb aquesta finalitat, ha d'esmentar l'article o els articles l'aplicació dels quals reclama». El greix de cavall es veu que no serveix amb la Borràs.