Tribuna
Democràcia, Internet i llibertat
Advocat
Moltes són les vegades que discutim dels defectes de la nostra democràcia a l'hora d'implementar, realment, el que vol la ciutadania un cop ha expressat la seva voluntat, via el sufragi o exercici del seu dret a vot, malauradament malgrat «la teoria», masses són els dubtes respecte a si un cop expressada l'opinió de la gent, «la classe política» compleix, puntualment, amb el mandat que li ve donat per les urnes.
Fins i tot, repetidament, podem comprovar que el que es diu en campanya electoral, poc té a veure amb el que després s'executa via tasca de govern, inclús s'accepta com a lògic, de manera generalitzada, que en el curs del tràmit electoral, es pot «mentir», o millor dit, es pot confondre, interessadament, a uns potencials lectors, això sí, sota el «benefici del bé comú».
El que sembla evident, malgrat tot, és que ens costa estar «satisfets» del nostre model de participació, si bé les mancances evidents, no fan que puguem optar per un altre de millor i, pot ser aquesta conclusió el que suposa és que la credibilitat de tot el que envolta el món de la política, cada cop té menys suport social, amb perill evident de «desconnexió» per una part de la nostra societat.
Davant el panorama que exposo, crec que hauria de ser una prioritat pels nostres representants buscar fórmules i camins per reconduir el tema de manera urgent, si no es volem veure abocats a situacions, avui superades, on «es venen» altres vies on el personalisme substitueix a la democràcia d'acord amb una falsa promesa de millorar, en cap cas, possible des de la lògica, però sí des de discursos on la veritat es veu altament compromesa.
No oblidem, a més, que el nostre món poc té a veure amb temps passats, perquè l'aparició d'Internet era una fal·làcia que avui acceptem tàcitament, no podent renunciar al que suposa per la nostra realitat quotidiana, i és aquí on crec que podríem fer un esforç per adequar el nostre model democràtic a un marc diferent, on la capacitat de «dir» és canviant, amb uns beneficis evidents si es fa l'ús del mateix des del seny i la responsabilitat de cadascú.
Seguint en aquesta línia, que poc fem servir canals d'informació telemàtics a l'hora de fer un seguiment de la tasca de govern, sigui la que sigui, amb l'objectiu de controlar al màxim la corrupció via informació pública, que tenim a l'abast, però de la que massa vegades «passem»; , sembla evident que optar per informar-nos al màxim i demanar el que pertoqui, haurà de ser una opció necessària i vital per mantenir la credibilitat del nostre sistema; també la incidència sobre temes concrets aprofundint en el que es coneix com a «democràcia directa», seria una altra via a emprar per canalitzar determinats posicionaments ciutadans que no podem deixar al marge; per tant, «Internet i tot el que comporta» si es fes servir bé ens hauria de servir per reconduir un model amb crisi permanent.
Malgrat tot, la feina a desenvolupar és complicada, més si es mira des de l'individualisme, però és aquí on l'administració pública, en tots els seus vessants, té molt a dir. Les noves tecnologies no podem quedar exclusivament com un bon negoci d'uns quants, sinó que han de permetre buscar una «modernització» vital pel nostre futur.
En definitiva, és evident que el model democràtic no passa pel millor marc d'acceptació, i és aquí on opcions com les digitals, haurien de poder marcar un nou territori pel segle XXI, diferent del que ha sigut fins ara, per poder fer front a uns reptes nous, on tot serà global i on serà necessari donar respostes amb el màxim suport ciutadà, si no volem quedar aïllats, amb el que això comporta per una llibertat que seria altament condicionada.