Voleu dir que 'cualquier tiempo pasado fue mejor'?

Diu la dita castellana que «cualquier tiempo pasado fue mejor», afirmació més que discutible. La Mixeta, que ha viscut unes quantes vides de les set que té, diu que no és cert. Em fa memòria que, temps enrere, no existia l'Associació Vallsgat que recull mixos i els busca una llar i que molts gatets i gatetes malvivien remenant els cubells de les deixalles, cosa que encara succeeix, i em comenta que si algú vol una mascota sàvia com ella (això ho dic jo, que ella és molt modesta) només cal que s'adrecin a adopcionvg@gmail.com i allí l'atendran molt amablement.

Bé, tornant al principi, els temps passats no sabem si eren millors, però en alguns aspectes eren iguals, com es pot comprovar mitjançant la lectura de les actes municipals tarragonines del segle XVIII, on es palesa que l'aigua era un problema. Per cert, l'ONU alerta del perill de greus sequeres arreu del planeta, fins i tot a casa nostra. A la primera meitat d'aquell segle la manca d'aigua era molt severa i l'Ajuntament va dictar una curiosa norma que disposava que si algú es deixava oberta l'aixeta de la font de la ciutat, podia triar entre pagar una multa de 3 lliures o passar-se trenta dies a la presó, que estava situada a l'edifici municipal del Carrer Major.

I, a propòsit de secades, en moltes ocasions la cosa s'arreglava mitjançant rogatives a Santa Tecla o a la Verge de Misericòrdia, que tenia una capella situada al final del Carrer Major on ara comença la Baixa de Misericòrdia. Això no obstant, els anys de 1751 i 1752 sembla que la cosa no va funcionar o, si més no, no va passar com l'any 1702, quan Santa Tecla es va passar de frenada i va obsequiar els participants de la processó que pregava per la pluja amb un aiguat que va deixar xops els fidels i fins i tot va fer sortir de mare el Francolí. En aquells dos anys esmentats l'Ajuntament, en aguda crisi financera (els sona això?), es va negar a pagar la cera consumida a les rogatives i tampoc al predicador. Total, si no havia plogut, per què havia de cobrar?

Qui va cobrar va ser el predicador de les rogatives de 1753, però com que a les arques municipals, a banda de teranyines, no hi havia res, el bon frare es va haver de conformar amb una lliura (uns 400 grams) de xocolata. Menys era res, oi?