Surt el Tomàs Molina i diu: «demà comença l'estiu». Apa, ja està! Agafes el flotador d'ànec i tires cap a la piscina de Castellvell. No sé nedar. Què passa? Vosaltres no sabeu escriure articles ni tocar l'harmònica i ningú us diu res. Diumenge vaig quedar amb uns amics a Castellvell i, clar, com que «ja som a l'estiu» vaig anar-hi en moto. Em va caure un xàfec a sobre pitjor que el que ha rebut Sánchez a Europa. Després d'insultar el Molina, xop, vaig decidir que, en comptes de banyar-me per fora, ho faria per dins, i vaig estar sis hores prenent cerveses i gin tònics al bar de la piscina. Per cert, si veieu un metge digestòleg que té cognom basc i visita a la Monegal, no li ensenyeu aquest article.
Com que no m'agrada la platja, ni el sol, ni el mar, ni la sorra, ni suar i soc com el ministre Fernàndez, un paio gris, parlaré amb Sant Pere perquè després de la seva onomàstica, tornem a l'hivern. L'estiu m'agradava quan era jove perquè tenia la possibilitat de lligar, però quan ets com Briatore, corres el risc que et doni un infart si, per casualitat, caus en pecat.
A un home com cal, la platja no li ofereix res. No hi ha tele, el mòbil a la sorra et dura menys que la repuigblica, no pots llegir amb tanta llum, els nens criden i l'únic lloc que t'agrada és el bar. Però per fer una cervesa no cal omplir el cotxe com si anessis a l'Aconcagua. I vosaltres, rabiosos protagonistes del Régimen General de la Seguridad Social, em parlareu de vacances, i si ja teniu prostatitis, de la paga del 18 de juliol. Millor no em dirigiu la paraula: soc autònom i també personatge de ficció, concretament el Piraña de Verano Azul. Bé, amb la meva edat, més aviat Chanquete, però viu.