El setembre del 1976 dos senyors van entrar a casa meva. Tranquils, no tenien intenció de robar, però van acabar embutxacant-se algun duru. Van dir als meus pares que la informàtica obriria les portes del futur i que els ordinadors serien eines imprescindibles. Jo vaig pensar que aquells paios eren mormons o havien esmorzat rovellons al·lucinògens. Però, tenien raó, el futur ha estat així, excepte per «Saber y Ganar», on encara has d'enviar una postal.
Ara, els gurus del món laboral -que han treballat menys que Abascal- diuen que el 80 per cent de les professions del futur encara no s'han descobert. I jo, que ja sabeu que tinc un mar de coneixements d'un pam de profunditat, he volgut explicar-vos dos d'aquests oficis que vindran. El primer és l'interpretador de codis. No, no de Fortran, ni Basic, ni Cobol... de codis legals. Tindran uns gabinets a l'estil Rappel i, en comptes d'una bola de vidre, miraran el teu futur en el Codi Penal, el Civil i la Constitució. Tu aniràs allà amb el dubte de saber si el que has fet és delicte o no. Aquell senyor, o senyora, o senyoreoa, amb un mocador al cap i una túnica, mirarà al cel i dirà: «Pito, pito, gorgorito». Llavors se sentirà una veu del cel que sentenciarà: «Con sumo gusto le informo que lo que me consulta no està tipificado». Una altra feina que també naixerà serà la de «cuñao» oficial, i s'hi arribarà mitjançant una llicenciatura a la URV. Els graduats tindran un gran prestigi i faran classes magistrals als bars. Seran com els cunyats d'ara, però dient coses com «l'article 149.1 de la Constitució concentra totes les competències». Llavors tots els borratxos del bar aplaudiran. Més o menys, com ara.