Plinc! M'ha sonat el WhatsApp. Era un missatge del Cuerpo Nacional de Policia, que deia «Titella». M'he emprenyat. M'han d'insultar per ser independentista? Home, com dirien al Suprem «en justa reciprocidad» jo també els he tractat de piolins alguna vegada... I de piolín a titella hi ha poca distància. Però no, només m'informaven d'una operació de blanqueig de diners. Això m'ha donat una idea de la importància de la investigació, perquè engegar la rentadora per blanquejar, ara requereix tenir calers a dojo a un paradís fiscal. A continuació m'ha trucat Villarejo per dir-me que hi havia detinguts importants. «Algunos por enviar dinero a Suiza». Osti! He pensat que potser havien posat les manilles al del folre i m'he cagat perquè vaig comprar un rellotge de cucut a Saint Moritz i al meu compte de la caixa posa «Neu en pols», el nom de la botiga.
José Luis Moreno, aquell home que mou els punys tan bé com els dits al piano, i que és ventríloc entre altres dues-centes habilitats més, haurà de parlar per la boca i per la panxa, però crec que no serà en un escenari amb música. A mi, la veritat, m'estranyava que les bandes kosovars, aquelles que maten amb un esternut, visitessin casa seva més sovint que l'ambaixada d'Albània. Entraven a Espanya, anaven a agafar calers a casa del Moreno i després, ja més tranquils, a gaudir del casino de Torrelodones.
El relat de com li havien entrat a casa el 2007 era un guió d'una peli de Clint Eastwood i la Naranja Mecánica. I ara, anem al més important. Per què, Guardia Civil i Cuerpo Nacional de Policia bategen una operació així amb una paraula tan catalana? Jo li hauria posat Macario. No, millor, Morocho!