Porto uns dies despistat. Visc entre un barri de Londres i el dormitori de Pocholo, perquè estem de reformes a casa i hi ha tanta pols que no reconec ni a la meva dona. De fet, he intentat lligar amb ella, i fa 20 anys que ens coneixem.
Amb unes ulleres de piscina he vist un titular a l'ordinador. «Un grup d'estudiants ha estat segrestat». Ostres, ja estan els de Boko Haram tornant a actuar contra els nens! Però després de buscar per totes les agències he vist que l'últim segrest de nens és del dia 21, així que no podia ser. Llavors he baixat a una terrassa del meu barri amb un amic i m'ha dit «has vist això dels niñatos de Mallorca?». «Que és això del segrest?» M'ha dit que sí. Llavors li he preguntat per què els diu niñatos, pobres xavals. I m'ha contestat: «No, no ho dic pels estudiants, els niñatos són els seus pares». Ah, carai! Llavors m'ha explicat que s'havien detectat positius de Covid i les autoritats sanitàries havien decidit que els nens no sortissin de l'hotel de quatre estrelles on estaven allotjats. Però els pares havien qualificat la quarantena de segrest. A la taula del costat, una senyora ha decidit ficar cullerada a la nostra conversa. «Escolti, i vostè no sap que retenir una persona és un delicte?». El meu amic Ferran, que té com a professió hiperventilat, ha contestat: «Vostè sap que els pugen alcohol a les habitacions perquè facin botellades?» La dona ha contestat: «¿Ah, que si vas borratxo ja no tens drets fonamentals?» Llavors hem sentit uns crits i hem vist que arribaven patrulles de Mossos i un senyor amb un vestit negre. Es veu que una senyora, que s'havia quedat tancada al lavabo, havia demanat un habeas corpus.