Siguem responsables a la carretera

Benvolguts i benvolgudes, avui, en aquest primer diumenge de juliol, l'Església celebra la Jornada de responsabilitat en el trànsit. «Ocupa't d'ell», assenyala el lema d'enguany. Està pres del passatge del bon samarità quan aquest diu a l'hostaler, referint-se a aquell home malferit: «Ocupat d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més» (Lluc 10,35). Tant si som vianants com conductors, se'ns convida a passar per la vida com bons samaritans, fent el bé i practicant la misericòrdia en relació amb els altres, a imitació de Jesús.

La pandèmia està minvant gràcies a la vacunació progressiva de la població, i les nostres carreteres s'han tornat a omplir de vehicles i de mobilitat. Ser un bon samarità és fer de la carretera una artèria de vida, de seguretat vial, de comunicació, de trobada fraternal, de riquesa cultural i econòmica. La carretera ha d'esdevenir un espai per a poder viure la cura i el goig de la família i dels amics.

Malauradament, les xifres de morts i ferits als nostres carrers i carreteres es continuen comptant per centenars, normalment a conseqüència d'alguna distracció, principalment per l'ús del mòbil, per excés de velocitat o per haver ingerit alcohol, drogues o altres substàncies que limiten els reflexos i l'atenció en la conducció. L'ús del cinturó de seguretat encara és una assignatura pendent per a algunes persones. A més, hi ha alguns conductors que després de provocar un accident de trànsit, fins i tot mortal, fugen sense parar-se a socórrer els accidentats, amb el propòsit de fugir de la justícia i de les seves possibles responsabilitats. Sortosament, però, no tothom pensa i obra d'aquesta manera. Ser bon samarità en el camí et complica la vida, et fa perdre el temps deixant de banda els teus afers i preocupacions. I és que al bon samarità li dol el dolor aliè. Per això, com afirma el missatge de la Conferència Episcopal per a aquesta jornada, «cal actuar amb l'estil del samarità, que implica deixar-se colpejar pel que veig, sabent que el sofriment em canviarà, i amb el sofriment de l'altre m'he de comprometre».

La preciosa tasca de tenir cura de l'accidentat i humanitzar aquests moments s'ha d'exercir segons les circumstàncies, i sempre amb caritat, discreció i sense fer nosa. L'exercici de la caritat per part del conductor ha de tenir una doble dimensió: per una banda, es manifesta en la cura del propi vehicle, sobretot en el seu aspecte tècnic. I, per altra banda, es refereix a l'estimació pels qui viatgen –siguin o no familiars– no posant en risc les seves vides amb maniobres equivocades o imprudents, que poden posar en perill tant els passatgers com els vianants. I no obviem que –com es llegeix en el missatge esmentat– Jesús, «Bon Samarità de la humanitat, vol ungir cada ferida, tenir cura de cada record dolorós i inspirar un futur de pau i de fraternitat en aquesta terra».