És difícil saber quan t'has fet gran. Jo, que ja en tinc seixanta, si començo a recordar com era un senyor de la meva edat quan jo era petit, crec que s'assembla molt a Skeletor, el dolent de He-Man. Com que tinc la síndrome de Peter Pan, (pel meu pes sóc més del «pan», que del Peter) intento investigar per saber quan he de seure a plorar al sofà. He llegit que et fas gran quan decideixes canviar la banyera de casa per un plat de dutxa. Ara mateix sento els cops dels paletes que me l'estan canviant. També he observat que ja no tinc pressa. Sec en un banc a veure passar a la gent i m'hi estaria tot el dia. Però hi ha un element que ningú ha dit: la música. Mentre tu vas criant pèl a les orelles, un exèrcit de grups musicals va colonitzant el món fins que de cada cinc «conjuntos», que deien abans, no en reconeixes cinc. Vas a l'estanteria dels CD i veus Dire Straits, Eagles, Bob Marley, Els Pets o Fleetwood Mac. No sé d'on ha sortit un casset de marxes militars amb el Novio de la Muerte. No ho recordo, potser estava a la benzinera de Sant Climent Sescebes el 1979 i em va fer gràcia. També us dic una cosa: la música és música i no cal buscar-li tres peus al gat, o a la cabra. La lletra ja és una altra cosa.
Torno al tema. Quan veig el FAQs i canten, mai conec el grup, i penso que ja soc com el meu avi, que considerava Luis Aguilé «un moderno». Que si l'Aitana, que si els Sense Sal, que si Porto Bello. Res, no en conec ni un. Quan algú s'aixeca de la seva cadira per deixar-te seure també te n'adones que ja tens una edat. Ara, estic agraït als d'ERC, del PSC, la CUP o ECP perquè cap d'ells m'ha cedit la seva cadira. Em deuen considerar encara massa jove.