Recordo aquells dies en què el Josep Maria Bonet, també conegut com el Sancho Panza del Ingenioso Hidalgo Don Quixot Ballesteros, batallava amb la brigada de neteja per treure els llaços grocs dels molins de vent de la muralla de Tarraco. Els ibers els col·locaven a la nit i els centurions municipals els treien al matí, després que Pepepótamo Bonet llancés el seu hipocrithuracanat per telèfon. Era un joc divertit, per a mi, clar, perquè em sembla que el Pepus Felix hagués tornat a obrir la presó de Pilat per ficar-hi els hiperventilats com un servidor. Això sí, faria confeccionar un uniforme penitenciari groc, perquè aquelles masmorres fossin més agradables.
Avui pensava que aquells plàstics del color del qual fugen els toreros tenien la intenció de demanar la llibertat dels presos polítics. Però, ara, que ja estan en llibertat, què fan? Publicitat dels autobusos de Malta? Mentre prenia un gintònic a una terrassa he pensat que els llaços grocs els podria comprar Ikea per fer publicitat. Un camió recorreria tota Catalunya recollint-los a domicili i a una impremta de Cornellà hi imprimiria el logo dels que havien de venir a Tarragona, però es van perdre a l'Ordal. He tingut un altra idea genial: els diners aconseguits de la venda dels plàstics es podrien ingressar a un compte per avalar l'amo del Mas Colell i segur que també arribaria pels masovers. Per cert, m'he preocupat, què arrencaran ara els de la Inés Arrimadas? Acabo de recordar un acudit una mica barroer sobre un goril·la que s'escapa del zoo i talla als indepes allò que els penja. El problema és que primer talla i després pregunta a la víctima si li agrada el color groc.