Sobre Samuel, la violència política i el cor mediàtic dels de sempre

La violència política és aquella que vol assolir els seus objectius polítics mitjançant l'ús de la violència, de forma organitzada o no. Quan ho fa de forma organitzada, generalment l'anomenem terrorisme. La voluntat d'invisibilitzar el col·lectiu LGTBI i la negació del dret a la llibertat d'orientació sexual i a la lliure expressió d'aquesta sexualitat, és un objectiu polític de primer ordre. Es tracta de revertir els drets assolits per la lluita, pacífica i sovint amb un alt cost personal per als implicats, d'aquest col·lectiu durant dècades. Es tracta, en definitiva, de fer retrocedir els drets humans.

Les agressions homòfobes que sovintegen últimament i l'assassinat del Samuel, com a culminació sagnant i dolorosa d'aquesta dinàmica, són violència política. Ho són perquè posen en el punt de mira a tot un col·lectiu i llancen un avís: si ets homosexual (o tens una sexualitat o identitat de gènere no normativa) que no es noti, dissimula, no ho manifestis, no facis mostres d'afecta a la teva parella, reprimeix-te perquè sinó tu pots ser la propera. Quants nois i noies i quants pares i mares no surten a la nit amb l'ànima encongida pensant si seran víctimes d'aquesta violència!

Que la dreta mediàtica, que té una amplíssima cobertura als mitjans estatals i a programes de màxima audiència televisiva, negui l'origen homòfob d'un crim i menystingui les manifestacions de repulsa al·legant que la violència comuna també mata i que ningú es preocupa de les víctimes, és una forma de blanquejar aquesta violència homòfoba igual que es ve fent amb la violència masclista o xenòfoba.

Els grans defensors de la Constitució, sempre que parli d'estructura territorial i unitat de l'estat, callen quan els drets constitucionals com la llibertat sexual són vulnerats. Quan ETA matava, exercint la violència política, si algun tertulià hagués criticat les manifestacions de repulsa, se l'hagués titllat immediatament de proetarra, l'escàndol hagués estat majúscul i s'haguessin exigit acomiadaments i dimissions.

Samuel que la teva mort no sigui en va i els crims homòfobs siguin reconeguts per tothom com el que són, crims d'odi que mereixen la màxima repulsa i que han de ser desterrats d'una societat que es vol democràtica.