Suport a la solvència empresarial

Quan el passat mes de març, el govern de l'Estat procedia a la publicació al BOE d'un Reial Decret (RDL 5/2021 de 12 de març), que venia a «explicar» les mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial davant la covid-19, crec que no se'l va donar la transcendència que té ni el que pot suposar per milers de petites i mitjanes empreses i autònoms, a l'hora d'analitzar les vies de subsistència en un marc de crisis pandèmica que segueix més vigent del que puguem sospitar.

La normativa que refereixo vol, segons la seva exposició de motius, donar respostes prèvies al problema de manca de solvència mitjançant una sèrie de mesures per aquells que viuen en la caiguda d'ingressos mantinguda en el temps, i el perill per la seva pròpia viabilitat futura.

A ningú se li pot escapar que la baixada de feina, ara maquillada per un estiu que ja veurem quin balanç final farà, suposarà la desaparició de milers de llocs de treball, molt difícils de recuperar i que incidirà sobre la pròpia competitivitat econòmica de la nostra economia, que es veu cada cop més impossibilitada a l'hora de donar resposta en positiu, per molt que es busquin fórmules d'optimisme cada cop més difícils de veure.

La necessitat d'assegurar els llocs de treball, que encara no són en perill, és un dels objectius de la nova normativa, que podem criticar per la seva manca de concreció, però que en tot cas és un intent per buscar camins de contenció cap a un model de negativitat que no es pot deixar que es consolidi.

L'opció per flexibilitzar els préstecs, majoritàriament ICO, que es van atorgant amb aval públic, és una primera via per poder aprofundir en processos de refinançament i reestructuració empresarial on intervinguin tots els implicats, clients, bancs, treballadors, etc., per fer pinya a l'hora de buscar una estabilitat financera més necessitada que mai; també les moratòries en qüestions com l'opció dels Concursos de Creditors és un altre fet a tenir en compte; així com l'ajornament de deutes tributaris sense interessos i amb ampliació de terminis, són també referències a tenir en compte.

És cert que, segurament, tot l'esmentat no sigui suficient i que seran necessàries més ajudes al llarg dels propers mesos, però el que és innegable és que el RDL referit, suposa un pas més per buscar alternatives possibles a un moment complicat per tothom.

No entrar en el fons de la nova legislació referida, que crec exigeix una anàlisi dels requisits per aprofitar-se de la mateixa en una dinàmica normativa evident, però el que és innegable és que comportarà un primer passa tenir en compte.

Ara bé, no pensem que aquesta opció sigui l'únic referent d'opció empresarial, crec que la seva implementació ha d'anar lligada a un esforç per conèixer realment quina és la situació objectiva de cadascú, per «apuntar-se» a les diferents línies d'actuació; també la implicació de la Banca, amb la potenciació del que és coneix com «Codi de Bones Pràctiques», haurà de comportar que les entitats financeres s'apuntin a la solució de tot el que esmento, amb capacitat de comprensió pels seus clients, no aprofitant-se de situacions puntuals, sinó buscant la llarga distància a l'hora d'«entendre» la problemàtica que la normativa vol atacar.

En definitiva, suposo, que la reglamentació final del que diu el RDL, haurà de comportar un punt en positiu per uns mercats «tocats» i als que es farà necessari buscar complicitats per la seva supervivència legal.

Esperem que tots els implicats sàpiguen jugar el seu paper en un compromís final vital de present i futur, i on es juguen molt més que el nostre demà personal, sinó també la viabilitat com a societat amb dret i deures, però sobretot, en funció d'un model de concòrdia que l'economia no pot posar en dubte permanent.