Deixeu-me que sigui una mica delinqüent avui. Com a projecte de jurista facinerós, penso que els polítics que acaben sent descoberts per la Justícia són uns inútils. A veure si ens entenem, si tu ets un prevaricador, o malversador o algú molt dolent que no posa mai l'intermitent. Ostres! No ho facis quan vas davant una patrulla. Parlant clar, si tens poder, també has de tenir advocats que t'aconsellin perquè no t'enganxin per no declarar l'IVA d'un xiclet. No ho he entès mai això. Crec que els polítics que acaben imputats, processats o arrebossats en tempura no són bons polítics. El bon polític roba sense que el descobreixin. I vosaltres direu: «Cauen tots: cas Palau, Gürtel, ERES...». No, amics no, ens en faríem creus de la quantitat de polítics que han hagut d'anar al sastre a eixamplar-se les butxaques per operacions que no han estat descobertes. No les coneixeu perquè, oficialment, «no existeixen».
Respecte a l'espionatge. D'això en soc expert. Quan quedis amb algú per dinar li dius que us trobeu al quiosc de la plaça Imperial Tarraco i que ja decidiràs el restaurant. De moment ja no et podran posar un micro a la taula en connivència amb el cambrer. Li dius al personatge en qüestió que abans has de fer una gestió al Palau de Justícia o a qualsevol organisme que tinguin un arc de seguretat a la porta. Allà, haurà de buidar les butxaques i tu, dissimuladament, mires què porta. Així, de moment, ja has eliminat la possibilitat que dugui una gravadora. Des del lloc on hagis aparcat el cotxe fins a la porta del restaurant, girat de tant en tant. Si veus a la mateixa persona cada vegada que mires, o et segueixen o és el Pere Aragonès.