Benvolguts lectors: Ha arribat l'estiu i ja sabeu que els temes d'actualitat queden aparcats. Teníem tres tertúlies polítiques a TV3 i, pam! Han tancat el llum -ben fet que està molt car- i a Catalunya ja no hi passa res. Ja no hi ha independentisme, ni unionisme, ni marxisme... només platja. Ha arribat l'estiu, aparquem-ho tot fins al setembre, que tornaran els tertulians a dir per enèsima vegada que el Tribunal de Cuentas no és un tribunal, que si Aznar, bla, bla, bla. Ara, amics, toca veure concursets i vídeos divertits de gent que es fot un cop contra un mur en pilotes. No, no em refereixo al Puigdemont. Ara que parlo d'emperadors, el presi es va fer un publireportatge a la seva tele que només hi faltava el lletreret de «Publicitat». Millor que faci com ells, que deixi la política i em dediqui a fer publireportatges meus que, en el fons, és el que pretén aquest article: que dieu «Osti tu, el Moisès -tot i no negociar a la mesa- és un paio collonut».
Doncs, canviant de tema, he notat un gran silenci al meu carrer aquests dies, que tot està molt quiet, com els del Tsunami. He entrat al Denver a fer una de les vint cerveses que bec ara al dia amb això de la calor. (Shhhh! Quan fa fred també ho faig). He preguntat al bar si passa alguna cosa. M'han dit que en aquell carrer hi ha tres col·legis, i ara no hi ha classes perquè és estiu. Ahhh! Com que no tinc fills -reconeguts- no me n'havia adonat. Estic escrivint això i pensant que dec ser l'únic carallot que treballa... perdó, jo, els Pepe Gotera que foraden la muralla, ah! I els del Tribunal de Cuentas, que també necessitaria una reforma del Manolo y Benito Corporeision.