La millora de l'economia

Sembla que malgrat noves puntuals del problema pandèmic, es pot assegurar que les coses van millor i estem en una direcció més optimista que fins fa uns mesos, certament, dades objectives posen de manifest que la recuperació comença a sortir endavant, per sobre de «ensurts» puntuals lligats als brots del problema mèdic i la seva incidència.

És cert que la pressió hospitalària segueix sent un fet, i que el ritme de vacunació va millorant, fins i tot més de l'esperat, amb el que això suposarà a l'hora de veure una activació del consum familiar i, sobre tot, del turisme proper que començarà a buscar fites com les dels anys previs a la crisis sanitària.

Estem, per tant, davant un marc diferent que en els propers mesos s'anirà consolidant, a part de sorpreses puntuals, en el sentit de que l'expansió, des d'una visió econòmica, recuperarà dades d'activitat positives en tots els sentits; també el mercat laboral veurà un final a la crisi, si bé no ens podem oblidar els ERTE vigents i la taxa d'atur insostenible en determinades franges de població més jove.

En el panorama exposat, no crec que sigui el moment de pensar que ja em superat l'esboranc on hem estat instal·lats, però sí que haurem de fer els esforços que calguin perquè els indicis evidents, esmentats, es consolidin amb tot el que això suposarà per un món que ha estat proper a la fallida real, encara que el tema s'hagi maquillat adequadament.

No oblidem que les conseqüències del que ha passat es veurà en els propers mesos i anys, per molt que les noves siguin optimistes, i és aquí on crec que s'hauran de fer els esforços que calguin per no deixar a ningú de costat de manera definitiva, i no en funció de la «propaganda» que sembla ens vol vendre unes solucions que, en tot cas, tardaran en arribar per la majoria de la ciutadania.

Evidències com la inflació que estan marcant «el moment» , amb pujades molt importants i desorbitades en carburants i combustibles, seran una de les assignatures a superar si realment es vol que la sortida al moment crític sigui real i arribi a tothom.

El que no és de rebut, malgrat tot, és quedar-nos en la «macroeconomia», que és el que es pot fer de manera genèrica, però seria una mala experiència oblidar-nos de la majoria de persones i petites empreses que no veuran «la llum» i que es quedaran pel camí, i és aquí on crec que totes les administracions haurien de fer un esforç especial; està bé que es parli de milionàries ajudes i de projectes de futur amb inversions marejadores, però tot això no serà pràctic si no es fa una aposta per ajudar des de l'eficàcia evident, a tots els que s'han vist «atacats» sense capacitat de resposta per la crisi que sembla comença a defallir.

Podem quedar-nos en el titular de la meva reflexió, la millora de l'economia, però no seria desitjable no baixar al personalisme particular de molta gent, que s'ha vist superada per un atac imprevisible i de difícil resposta. Oblidar que es la petita empresa la que realment crea una part important de llocs de treball, per afavorir gran propostes de futur, més elitistes que generals, crec que seria una mala feina amb repercussions negatives de tot tipus.

Esperem que tots els implicats sàpiguen llegir que s'ha de fer, doncs per sobre de les grans dades, estan els noms i cognoms d'emprenedors que han perdut quasi tot i només els queda la il·lusió de tornar a començar.