Fa 30 anys que vaig veure per primera vegada el Josep Maria Buqueras. Venia pelTimesamb aquell barret que el caracteritza a la mà. Portava personalment els articles que s'havien de publicar, una tradició que seguien també Sánchez Real, el doctor Allué o Jordi Folck, perquè internet era encara un zigot. Em sorprenia la seva hiperactivitat: arquitecte tècnic, professor de la Laboral i mil coses més. Em fa gràcia veure de tant en tant articles seus d'opinió al costat del meu després de tantes voltes que ha donat el món. El Josep Maria fa uns mesos que em persegueix i jo, que tinc l'agenda de Kissinger, el vaig ajornant. M'ensumava que aquell cafè portava feina d'aquella que no es cobra. Ara cauen dels arbres els que et demana fer xerrades, i com que ell està alRotary, em veia a venir un parany. Però no, tenia una noble intenció: regalar-me un dels llibres més bonics que he vist a la meva vida (després dels meus). Es titula «Casa Navàs i el Modernisme de tota la província de Tarragona» i és un repàs a les joies arquitectòniques modernistes i noucentistes de la província, amb unes fotos espectaculars. Els herniats no el poden comprar perquè pesa un quintar. Però abans de la part bonica de la història ve la trista: Havíem quedat a al circ de la Font, i a la Rambla Vella se m'ha cagat a sobre una gavina, devia ser la del PP, que sap que socindepei s'ha ben desfogat a sobre de mi. En marxar, m'he creuat amb un home amb barret, com sortit d'una novel·la de Dickens. M'ha dit que era l'esperit d'Antoni Gaudí i m'ha xiuxiuejat a l'orella: «No sé si sabreu vós que el Buqueras és de Reus, com jo». Li he preguntat com l'aniria fer una xerrada alRotary.