La sorprenent doble vara de mesurar del senyor Junqueras

«No puc dir-li el que pensa el mal però, en tot cas, hem de tenir clar que és el mal i nosaltres som els honrats», Oriol Junqueras dixit. Sembla mentida però són paraules d'un responsable polític. No és una expressió d'un dia, és una línia argumental recurrent en el seu discurs. «Feu que el bé triomfi sobre el mal a les eleccions.» Literal. La lluita del bé contra el mal. És un llenguatge pre-democràtic, evangèlic, més propi d'un líder religiós que d'un dirigent polític.

M'han sorprès unes declaracions del senyor Junqueras d'aquest cap de setmana en les que demana al Govern de progrés del president Pedro Sánchez que «expliqui» i «concreti quina és l'oferta del Govern espanyol al poble de Catalunya». Tornem al relat de sempre del nacionalisme identitari, és a dir, això és «un conflicte entre Catalunya i Espanya» que «només es pot resoldre amb l'amnistia i un referèndum d'autodeterminació per validar la secessió de Catalunya de la resta d'Espanya.» La resta és «feixisme» i no ser demòcrata. Pim, pam.

Amb tot el respecte jo li preguntaria al senyor Junqueras dues qüestions molt senzilles. La primera: quin és el seu missatge per als 4 milions de catalans i catalanes que no votem als partits independentistes. De moment sabem el que el senyor Junqueras diu als 600.000 votants d'ERC i als 1'4 milions que voten als sis partits independentistes. Sí, sí, això està claríssim, però alguna cosa a dir als 4 milions de catalans i catalanes que NO votem als independentistes? Quelcom a dir, més enllà de considerar-nos a tots i totes com a «traïdors i botiflers»?

Perquè es dóna l'acte d'hipocresia insuperable que mentre el senyor Junqueras i els nacionalistes demanen una taula de diàleg al Govern d'Espanya, al mateix temps, neguen aquesta mateixa taula de diàleg entre catalans. I resulta realment sorprenent perquè suposo que el concepte de «poble de Catalunya» no es limita a 1'4 milions de catalans, vull pensar que vostè comparteix que els 4 milions de catalans i catalans que no votem als partits independentistes també som el poble de Catalunya, oi senyor Junqueras?

Com és possible aleshores que ERC voti en contra d'aquest diàleg necessari entre catalans –perquè aquí ens trobem, en primer terme, amb un dissens entre catalans sobre aquesta qüestió- quan ERC va votar a favor d'aquesta mateixa taula de diàleg en els temps de Govern del senyor Torra (a qui no es pot acusar, certament, de falta de fe en la Idea Única Salvadora)? Com s'explica aquesta contradicció de l'alçada d'un campanar? És que 1'4 milions són més que 4 milions? Només són catalans els nacionalistes?

La segona pregunta que tinc per al senyor Junqueras, i la faig –repeteixo- des del respecte, és perquè es van inventar que tenien un «pla secret de jugades mestre» que durava 18 mesos d'on com per art de màgia –alehop- sortirien «reconeixements internacionals» i «estructures d'Estat» que estaven «garantits». Sobretot perquè quan va arribar el moment de veritat ni hi havia cap pla secret, ni cap reconeixement internacional, ni cap estructura d'Estat, ni res. Tot era un bluf articulat entorn d'un relat basat en les emocions patriòtiques. Per què van mentir al poble de Catalunya, senyor Junqueras? Què seria de Catalunya si els presidents Macià, Tarradellas o Maragall haguessin actuat amb la mateixa irresponsabilitat insensata amb la que van actuar vostès inventant-se “fulls de ruta” que no existien, enlloc d'actuar d'acord amb el principi de la realitat?

Als socialistes mai se'ns acudiria dir que els votants d'ERC –o els de qualsevol altre partit- siguin «el mal» o que «el poble de Catalunya» són només els que voten al PSC. Mai! Al contrari, ens enorgullim de defensar la dignitat de les persones que no pensen com nosaltres perquè sabem que la Catalunya cívica i social que anhelem tan sols la podrem construir sense sectarismes i sense deixar a banda a cap meitat del poble de Catalunya (la que sigui). Per això convidem al senyor Junqueras a reflexionar sobre el fet que ERC va obtenir 600.000 vots a les darreres eleccions... en un país de més de 7'5 milions d'habitants amb un cens electoral superior als 5'4 milions d'electors. Seguir mentint, seguir enganyant, atribuir-se «majories del 80%» inexistents, exigir als altres una taula de diàleg que el seu partit nega Catalunya endins, tan sols comportarà repetir els errors que van portar al desastre de la tardor de 2017.

Perquè tots sabem que, deixant de banda la mitologia nacionalista que s'ha construït al voltant d'aquells fets, un poble que es divideix entorn de dues meitats irreconciliables que es donen l'esquena mútuament és un poble que entrarà en una llarga fase de decadència. I això, senyor meu, és quelcom que els i les socialistes catalans ens neguem a acceptar, ni que sigui com a mera hipòtesi, perquè sabem que el poble de Catalunya –els 7'5 milions- és un poble ple de virtuts. Un poble que demostra una vitalitat excepcional quan se sap unir entorn d'uns objectius d'excel·lència social que el socialisme democràtic –aquells a qui vostès imposen un «cordó sanitari»- sempre ha defensat.