Els «números» públics

Malgrat la predisposició per buscar l'optimisme com referència obligada, la realitat evidencia que els «comptes públics» segueixen molt condicionats pel que ha suposat la COVID-19, amb el que això comporta d'hipoteca de futur, a l'hora de dissenyar estratègies de futur i el seu suport econòmic.

La situació de dèficit desbocat produït per una despesa necessària i urgent, que ha superat els ingressos que es van mantenir sense cap increment, comporta que, a més, la cosa no s'hagi «frenat» sinó que en el que resta d'exercici, tot segueixi en la mateixa línia; dades com el deute públic, del 125% del PIB respecte de finals de 2019, és una conseqüència del panorama vigent que fa que el futur es compliqui més del que puguem sospitar.

És cert que «som a Europa» i que el suport del Banc Central Europeu és una garantia de viabilitat, però tot té un límit, i és aquí on crec que s'hauran de fer les reflexions que calguin per preveure, que en algun moment, «l'aval» quedarà limitat i serà necessari fer un exercici de rigor en la despesa, que segurament no agradarà a ningú, però que irremeiablement s'haurà d'aplicar si no ens volem veure abocats a uns impagaments evidents i a una intervenció ineludible, amb tot el que això suposaria per la nostra economia, però de manera molt directe per les nostres empreses i ciutadania.

Podem continuar «rometent»sense avaluar el que comporta, en la línia pressupostaria, determinats compromisos; és cert que en les properes dates vindran ajuts multimilionaris d'Europa, però no oblidem que tot això no és «gratis», sinó que va lligat a uns estudis financers i de viabilitat econòmica, per tant, crec imprescindible «pensar» en el que tot això comportarà i quines seran les contraprestacions que suposarà per anys veniders les decisions puntuals d'avui.

Segurament el fàcil és explicar les coses en funció de la recepció en positiu de les noves per part de la ciutadania, però no estaria de més aplicar «dosis de rigor» per també fer referència a la «lletra petita» de tot el que això comporta per ara i per demà.

Ja sé que es fa difícil donar noticies no positives i properes a l'exigència de sacrificis per una societat poc acostumada a les negativitats, però quelcom haurà de ser valent per donar compte de tot el que succeeix des de l'objectivitat i el realisme en totes les variables.

Pensar que seran els poders públics els que solucionaran tots els problemes és una fal·làcia, «que no ens haurien de creure”, doncs la realitat és que avui la globalització segueix sent un fet inapel·lable,i per tant, qualsevol decisió vindrà condicionada per l'entesa de la mateixa a nivell mundial, en un món altament competitiu i on els «ordres» vigents, segurament mutaran fins a cotes insospitades.

En definitiva, la situació és la que és, i a la que s'haurà de donar resposta, però no oblidem que la nostra col·lectivitat no és aliena a tot el que està passant, i per tant, haurà d'autoexigir-se fites possibles si realment volem que els nostres fills i nets sobrevisquin a una lluita competitiva, on «els respectes» del passat s'han vist superats.