Quan Miquel Martí i Pol va escriure el poema «Parlem de tu» segurament no devia pensar en la Comissió Bilateral. Crec que, tal com ho veig, hi ha algú que no pot parlar, però l'altre sí. No s'ha de ser massa viu per saber a qui no li permetran explicar les seves misèries. No es pot parlar d'autodeterminació, ni d'independència, ni de federalisme, ni d'aeroports, ni de ports i, probablement, ni de futbol. Només els queda facilitar al cuiner de La Moncloa la recepta dels panellets. Per això, penso que s'hauria de canviar el nom de la comissió i batejar-la com la reunió del «Parlem de tu, guapo». Això final farà que hi hagi bona sintonia des del principi.
Ara estic pensant que aquest poema es fa servir molt en homenatge als que ja no hi són, així que, com que aquest article no vol ofendre ningú, buscaré una altra lletra apropiada. A veure què penso. El primer que em surt és «Escándalo» de Raphael, però crec que després que els votants d'Esquerra es preguntin quina és l'estratègia, la lletra que millor anirà amb el tema és aquesta: «¿Qué pasará, qué misterio habrá?... Y al despertar, ya mi vida sabrá algo que no conoce». Sí, perquè desconeixem com acabarà aquest show que és com aquell «1, 2, 3 Responda otra vez» on no sabem si ens tocarà el cotxe, l'apartament a Torrevieja, o si ens emportarem cap a la plaça Sant Jaume la Ruperta, que no sé si ho recordeu, però era una carabassa. Si voleu un final més romàntic, estaria bé que Sánchez li cantés «Una furtiva lagrima» a l'Aragonès mentre l'acomiada a les portes de La Moncloa agitant un mocador blanc i el president català fa el mateix, però amb una bandera blanca.