La competència internacional

Crec que tots som conscients que el món del segle XXI poc té a veure amb els altres mons de períodes passats, on la raó i la lògica tenien un pes molt important i les conseqüències per la ciutadania, en general, eren molt més previsibles que en el moment actual.

Segurament els «canvis tecnològics» de tota mena als darrers quaranta anys, ens situen en un marc imparable només fa unes dècades, però el que és inapel·lable és que el que avui tenim té poc a veure en el passat. L'evidència de sobreinformació, verídica o no, crec que és un dels punts que marquen el nostre present i futur, a més de la pròpia «interconnexió permanent» de la gent, impredictible en el seu moment, ben segur que el panorama que defineixo, i que cada cop veiem com més normal, comportarà també en els anys vinents variables que segurament no seran de tan bona rebuda, i així, la «lluita» per dirigir el món, és una altra variable que es comença a jugar, sense ni imaginar-nos el que pot comportar per aquells que han estat acostumats a dirigir el planeta des del qual es coneix com a «països desenvolupats».

En els darrers mesos es parla molt de l'efecte Xina, i el que pot suposar pel demà de tots el seu paper a l'hora de prendre decisions de tota mena, i el que és més evident, en un marc on la «competència», entesa en el seu més ampli concepte, pot comportar.

El que és clar és que els líders de la primera potencia, en nom dels ciutadans, vol tenir més «poder», a tots els nivells, i decidir en el seu interès moltes de les polítiques de referència que hauran d'implementar-se ben aviat. La seva decidida actuació en qüestions financeres de gran importància i la influència, inapel·lable, del seu potencial econòmic, suposen certeses impactants per un món complicat com el que ens toca viure.

A ningú se li escapa, a més, l'especial situació de l'economia xinesa, amb un intervencionisme de l'Estat, amb partit únic, desmesurat, però no oblidem que, malgrat tot, i amb els seus defectes de gran amplada, el cert és que la seva capacitat d'influir és innegable. No oblidem, a més, que un efecte com la recuperació global postpandèmia, també juga a favor de l'espai asiàtic amb el qual això suposa per altres situacions, dels fins ara líders globals, a l'hora d'endegar les seves estratègies a curt termini pensant en el futur.

En definitiva, el concepte competència se'ns ve a manifestar amb la seva màxima cruesa i això suposarà la presa de decisions que no agradaran a tothom, si el que es vol és seguir tenint «influència» per preservar el model que ens hem donat i que, agradi o no, es troba en dubte permanent, difícil d'explicar a una ciutadania acostumada a què els seus problemes els resolgui l'Administració, pensant que els pressupostos són infinits.

El tema no és menor, i per molt que les líders de torn s'afanyin a «amagar» les conseqüències, en algun moment haurem de ser conscients que per competir s'han de fer sacrificis i compartir alternatives variables fins avui inimaginables.

El demà proper no serà fàcil, però el que és més evident, comportarà jugar en un «marc de competició» diferent i on les regles que es suposaven sagrades s'aniran modificant de manera accelerada. Podem deixar anant passant el temps pensant que tot es reconduirà, però no oblidem que ja avui, aquells països que consideràvem emergents, però que formaven part del tercer món, comencen a voler influir, i això no serà un tema puntual sinó que ha vingut per quedar-se, amb el que comportarà de canvis a tots els nivells.