Tinc amics molt importants, amics poc rellevants i directors de banc. Últimament em passa una cosa amb el mòbil quan parlo amb algú dels que tenen rellevància política, judicial o prestigi personal. Vaja, com jo. No poso noms perquè sé que alguns són lectors d'aquest article, però els aviso no sigui que els hagin instal·lat al mòbil aquell programa espia, el Pegasus, especialment si porten un aparell «d'empresa». Quan la conversa és amb algú que cobra menys que jo -no és difícil- se sent tan bé que diries que viu dins el meu Xiaomi. Ara, quan truca un prestigiós, sembla que parlis amb Arévalo explicant l'acudit de la ferreteria i «la punta del cáncamo».
A veure, senyors, un imbècil com jo ha pogut entrar a una caserna de la Guardia Civil on li han ensenyat aparatetsque serveixen per intervenir telèfons. Jo mateix em vaig comprar un escàner per sentir les comunicacions de la policia quan era Lou Grant al Times. Vaig estudiar informàtica forense on també explicaven com funciona aquest show. Quina mena d'assessors tècnics-policials-informàtics tenen els presidents de governs, ah!... i també Torrents, com perquè els introdueixin Cañita Brava dins un Iphone i ningú ho detecti? El meu dubte és: «si tenen pasta, advocats i assessors, per què enganxen 300 alcaldes i regidors d'urbanisme cada any?». Si sou delinqüents, cony, heu de ser professionals, home! Un ciutadà que veu que condemnen un regidor, hauria de demanar tornar a votar. En fi, que jo crec que els insults, i els sarcasmes van en el sou del polític, però haurien de cobrar una paga extra -alguns voldrien que tornés la del 18 de julio- per deixar-se espiar pel Mossad després d'esmorzar.