Bon dia, amics. Vosaltres llegiu això pensant que estic a una trista redacció de Tarragona amb un ventilador Orbegozo i una samarreta Imperio. També us imagineu que, a l'agost i amb pandèmia, em llencen per un forat entrepans i ampolletes de plàstic plenes de trossets de muralla foradada. Doncs, no, amics, estic a Canàries. Foteu-vos! Ja sé que no us importa un pebrot, però us explicaré que vaig viure en un hotel al parc de Santa Catalina de Las Palmas l'any 1989, quan treballava al diariCanarias7. No, no soc amic de Xavier Cugat, pagava l'empresa. Trenta-dos anys després veig que l'hotel, que es deia «Don Juan», va passar a dir-se «Los Bardinos», «Sol Inn» i ara crec que és AC Hotel Gran Canaria, que és de Marriot. M'ha preguntat la telefonista si havia estat abans a l'hotel i li he dit que vivia allà abans que ella comencés a beure. Llavors era client del Banco Central, que va passar a dir-se Hispano Americano, que va ser al final el Banco Santander, també conegut com elBanco y en Botín. (No heu enganxat el gag?) Al final, els vaig engegar per anar a La Caixa, que després va ser CaixaBank i no sé si acabarà dient-se Primark oBanco Manolo. En canvi, jo em dic igual, tot i que vull catalanitzar-me el nom de Moisés a Moisès. Només canvia l'accent, però és per tenir un tarannà més obert. Tot i això, no vaig a emprenyar als de Registre Civil amb aquestaxorrada, m'hi he de casar aviat i tenen feina. A casa som amants d'Euskadi -la dona és de l'Athletic- i en comptes de Movistar, tenim Euskaltel. Em van trucar dient que ara es deien MasMóvil. M'han dit «dígame su nombre para dirigirme a usted». Li he contestat: «me llamo Moisés, pero puede llamarme Erika».