Com que estic de vacances, he decidit fer aquesta setmana una sèrie explicant les anècdotes que vaig viure quan, amb 50 anys, vaig fer un reportatge per a RAC1 sobre l'autoestop. Es tractava d'anar de Barcelona a Madrid, entrar al museu Thyssen i tornar sense gastar ni un duru. Ni l'AVE de la ouija, ni Ryanair, jo vaig portar el turisme low cost a Catalunya!
Capítol I. Les set del matí de l'11 d'octubre de 2011, encara de nit, aparco el Cadillac a un carrer de Castellbisbal i baixo per un camí de terra, entre arbres i a fosques cap a l'àrea de servei Porta de Barcelona. En arribar al lloc estudiat, deixo la motxilla a terra i trec un lletreret plastificat. Durant dues hores passen per davant meu conductors als qui els hi feia la mateixa confiança que Òptiques El Dioni. Un parell d'homes «entrajats», amb ulleres de sol i maletins a les mans van aparèixer pel voral de l'autopista caminant cap a mi. Policies de la «secreta»? Mossos? Inspectors de carreteres, vestits així?. A mesura que s'anaven apropant jo m'anava acollonint més perquè està prohibit fer autoestop a les autopistes i no les tenia totes. Vaig tornar a la motxilla el cartellet de «Madri», la D final no hi cabia. Calla! Potser eren professors de Filologia Hispànica i venien a esbroncar-me. Quan faltaven uns metres per arribar, un d'ells va treure alguna cosa del maletí. «Ja està, ara em disparen i marxen», vaig pensar. En arribar a la meva alçada, un d'aquells homes em va donar una mena de full i em va preguntar: «¿A usted le gusta leer?». Vaig mirar les meves mans, i hi vaig trobar una revisteta titulada «La Atalaya». Eren testimonis de Jehovà!