Informàtica, seguretat,delictes

La informàtica i tot el que suposa, ha tingut un desenvolupament imparable en els darrers anys, que ha comportat que milions de persones optessin per aquesta nova tecnologia a l'hora d'interrelacionar-se a tots els nivells en el seu model de vida.

L'avançament imparable d'allò que ja es coneix com una revolució sense límits, ha comportat que la població global vegi en aquesta nova tecnologia una alternativa imprescindible en el seu dia a dia pel que fa a l'oci, la feina, la investigació, la formació, la informació, etc., per tant, estem davant d'un «nou moment» al que no es podrà renunciar, malgrat que sota l'avanç que suposa, també es produeixen negativitats evidents per aquells que busquen en la nova tecnologia una forma per delinquir mitjançant l'abús de les noves opcions tècniques. L'atac quotidià, via conductes que el que volen és assetjar els drets de la ciutadania, les empreses, els governs, etc., comporta una nova fórmula d'activitat il·legal i criminal a la qual s'ha de fer front mitjançant l'adequació de la nostra normativa legal a l'aparició d'aquestes noves opcions de mala fe. Els ordenaments jurídics han volgut anar limitant aquestes fórmules «criminals» d'atac als drets constituïts, buscant línies de defensa cada cop més efectives, però no oblidem, en adaptació permanent, davant d'un ingent conducte negatiu evident i amb capacitat d'inventiva imparable. L'ús de mitjans digitals per atacar les dades de tota mena que es troba a la xarxa és un fet molt repetitiu amb greus conseqüències i amb costos incalculables a tots els nivells, l'aparició de delictes «d'estafa informàtica» que es produeix de múltiples formes, ens col·loca en un marc polièdric on s'han de fer molts esforços per poder perseguir als nous delinqüents, que han vingut per quedar-se, i que es faran normals als mesos vinents, i que ens plantejaran dubtes de seguretat ben complicats, per la mateixa dificultat que suposa fer-los front amb garanties i, sobretot, en el temps de «persecució» efectiva. També l'aparició de conceptes com el phisting (pesca de dades de referència), l'stalking (assetjador), el delicte contra la intimitat, de revelació de secrets, el sexting (divulgació d'imatges), el cracking (accés il·legal sexual), el childgrooming (assetjar als menors), etc., són referències que cada cop es fan més familiars a l'hora d'analitzar la mateixa realitat d'uns fets que ja comencen a considerar com normals i part del peatge per l'avanç que tota dinàmica nova comporta.

En resum, la mateixa realitat ens col·loca en una sèrie de fets possibles per una part de la nostra societat, que accedeix de manera il·legal i ataca al sistema sense cap autorització i amb un desig de conquerir avantatges econòmics o de qualsevol altre tipus, el descobriment de secrets suposa un atac directe a la nostra llibertat i, per tant, hauria de constituir una prioritat pels responsables de la nostra seguretat a l'hora de trobar fórmules que permetin fer front al tema que, entenc, encara està en la mínima expressió, però que pot convertir-se en una variable per posar en perill el nou model de vida, que per la seva dependència del món informàtic es pot veure saquejada per un terratrèmol descontrolat a on es fa molt difícil conèixer quins són els autèntics responsables, en un marc de poca capacitat d'incriminació per la mateixa complexitat del marc d'exigència. Avui la ciberdelinqüència és un dels assumptes més importants que té plantejada la nostra societat del segle XXI, amb una complexitat evident a l'hora de buscar vies d'atac per fer-li font, però si no som capaços de dissenyar un model efectiu, amb un Dret Penal pràctic i eficaç, estem abocats a un llibertinatge, on cadascú anirà a la seva, l'única via possible és la trobada d'acords mundials que permetin atacar el problema amb garanties, tot el demès només són bones paraules, i no sé si ens ho podem permetre.