Segons la RAE, la paraula «moraleja» és com una lliçó o ensenyança que es dedueix d'un conte. D'això us vull parlar: d'un conte, perquè ho he somiat aquesta nit i, en el fons, els somnis són com petits contes. Doncs resulta que Pedro Sánchez havia decidit per Reial Decret ampliar l'aeroport d'Adolfo Suárez Madrid-Barajas. Aquesta expansió afectava la urbanització La Moraleja on, com sabeu, hi viu la crema de la capital, una beixamel feta remenant diners i amiguets influents.
Voldria que sabéssiu que, tot i que aquest article és d'humor, és una informació real: la Moraleja va demanar la independència, sí, heu llegit bé, la independència, als anys 90 al·legant que tenien una manca d'inversió. És una notícia sorprenent, més que res perquè hi deu haver més diners dins aquells xalets que a l'ajuntament. Tot i que ara que hi penso... els Flores, Isabel Pantoja... potser no tenen ni per aigua i només reguen el jardí quan venen els de l'¡Hola!
Per solidaritzar-me amb ells, he pensat a donar-los un consell. Que facin una manifestació amb molta gent al Paseo de la Marquesa i cridin ben fort davant l'ajuntament d'Alcobendas: «I-inde-independència», fins que surti l'alcalde al balcó dient que l'ordenament territorial no es pot trencar perquè seria inconstitucional. Després, que organitzin un referèndum i que des de la base militar del Goloso, a deu minuts d'allà, enviï tancs pintats amb els Looney Tunes. En passar pel Centro de Salud, el president de l'Associació de Veïns que pugi a un Nissan Patrol i cridi «¡Proclamo la república de La Moraleja!». Veieu que fàcil? Ep, calla! Que potser el president del Constitucional viu per allà i sí que l'aconsegueixen.