El més normal si vas de vacances a Canàries és que coneguis una dida francesa o un registrador de la propietat de Plasència que et pregunta per Copito de Nieve, i li importa un rave la situació política d'urgència que vivim. Bé, això també els passa als polítics, perquè diu la llegenda que, si seus a una taula de negociació bronzejat, tot va millor.
Doncs jo he conegut un senyor amb accent francès. Li he preguntat a quina part de França ha nascut i m'ha contestat que és de Guadalajara, però que li agrada parlar com el de la cena de picoteo. «Vivo en Waterloo». «¡Hombre, allí vive nuestro presidente!, el catalán!». L'home ha posat la mateixa cara que si s'hagués esgotat l'anestèsia durant una colonoscòpia i ha començat a rajar contra el d'Amer mentre jo pensava que necessitaríem anestèsia, però per a un altra cosa. «¿Así usted es de los que creen que Cataluña es una región de España que se controla con la Constitución?». M'ha contestat com l'anunci dels rellotges Festina: «¡Exacto! Allí estamos hartos de los de Flandes». Carai! Quina coincidència, aquí estem fins als nassos dels flamencs. La conversa havia d'acabar perquè començava el ping-pong de sempre. Deia aquest senyor tan constitucional que s'acostuma a trobar el Puigdemont al supermercat. M'ha generat curiositat saber quin súper hi ha a prop de la Casa de la República, però està pixelada al Google Maps. Llavors m'he imaginat què deu comprar el molt honorable. Segur que els que volen destrossar la sanitat ho saben, però em fa mandra trucar-los. Imagino que comprarà xampú, De Memory i nata per fer pastissos (els catalans fan coses al forn). Doncs no, es veu que duia el cistell ple d'ous i pebrots.