Després de néixer Moisès, la seva mare -Jocabed- el va posar a una cistella i la va llençar a la Riera de Maspujols, a Riudoms. Així que quan veig les notícies sobre el virus del Nil i el poble de Gaudí, sembla que llegeixi el llibre de família. Per si no en teníem prou amb la pujada de l'electre i la baixada de pantalons (sí, no dissimuleu) ara hem d'interrogar mosquits de l'espècie Currupipi, que s'han contaminat a una botellada que van organitzar els xupopters a una hípica. Els fabricants de mascaretes estan fent l'agost, mai millor dit. I ara hi ha un paio a la Xina amb un microscopi fent mini morrions per a mosquits. El Ministeri de Sanitat també ha creat normes pels dípters: prohibit picar als dormitoris a partir de les dotze i no es poden apropar als cavalls, però no als rucs, als quals podran picar a qualsevol hora. Anava a localitzar on són els rucs, però m'abstinc que després pengen articles contra una servidora a les xarxes, i ja tinc una fama de «rojo-maçó-separatista-sediciós» que aviat seré la imatge de l'«antes» del detergent OMO.
A principis d'abril del 1972 vaig arribar a Catalunya, concretament a l'estació de tren de Salou. L'endemà, un alemany amic dels meus pares em va dir que m'ensenyaria un poble molt bonic. Em va portar a una fàbrica de salsitxes, i l'únic que vaig veure de Riudoms van ser embotits (no dic xoriços perquè mig món és d'aquest Detroit del Baix Camp) Calla! Ara que hi penso, aquell alemany era de Kiel. Això no us diu res, incultes? Doncs que està a Schleswig-Holstein, on segons la justícia espanyola hi ha un munt de mosquits, rucs i paràsits. En fi, vaig a la cuina a preparar una nova plaga: la número 11... de setembre.