Tribuna
Turisme i cultura
La pandèmia i les seves restriccions converteixen el que abans era còmode i senzill en quelcom complicat i imprevisible. Viatjar en els temps de la covid resulta molt complex. No existeix cap web en el qual puguis seleccionar un destí i veure les condicions. És un autèntic embolic. A més de les condicions del país, després hem de saber les de cada lloc que volem visitar. Darrerament els mitjans de comunicació parlant molt sovint de turisme i què és el turisme?
Turisme és el fet de viatjar per un país pel sol gust de conèixer-lo, per recreació i és el conjunt d'activitats, de tècniques i de serveis relacionats amb el transport i l'acolliment dels turistes. Va ser a partir dels anys cinquanta que aquest fenomen es massifica arran de la generalització de les vacances pagades, de la millora en els transports i de l'augment del nivell de renda als països europeus. A l'estat espanyol, el boom turístic coincidí amb el Pla d'Estabilització (1959) i fou estimulat per una política turística triomfalista, mancada de planificació econòmica i urbanística, basada en preus baixos i en la concessió d'una àmplia llibertat d'acció al capital estranger.
Com la pandèmia s'està allargant, la temporada turística d'estiu ha desaparegut? La variant delta del coronavirus ha arribat amb tota la seva ràbia fent estralls a tot arreu. Holandesos, belgues, francesos i alemanys van anul·lar les seves reserves. El turista nacional està salvant aquesta campanya i també està reeixint el turisme interior. El futur passa per: 1. La tecnologia, que ha canviat la nostra manera de viatjar i és que la implantació de sistemes intel·ligents i l'anàlisi del gran volum de dades rebudes permetran comprendre millor el viatger i conèixer els seus interessos i 2. La sostenibilitat de les destinacions, ja que cada vegada té més pes un estil de turisme sostenible en tots els àmbits: socioeconòmic, mediambiental i territorial; es tracta de descobrir sense destruir, conèixer sense embrutar i consumir sense contaminar. El govern espanyol està dissenyant una estratègia per impulsar el certificat de turisme sostenible d'aquí al 2030.
El turisme ha d'anar lligat sempre amb la cultura. Cada vegada més tenim el turista que respon al target cultural. Què és la cultura? Cultura és el conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l'estudi, de les lectures, de viatges, d'experiència, etc. També és el conjunt dels símbols, valors, normes, models d'organització, coneixements, objectes, etc. Que constitueixen la tradició, el patrimoni, les formes de vida (materials i espirituals) d'una societat, d'un poble o de tota la humanitat.
Tarragona cada vegada més ha de potenciar el turisme. Sempre he dit que el turista que ve a Tarragona, és pel seu passat romà i que és Patrimoni de la Humanitat. Per això, chapeau, barretina, panamà, però la ciutat té més atractius patrimonials, que poden significar conviure amb el turisme tot l'any. Perquè sigui una realitat aquest objectiu passa, sense cap gènere de dubtes per una bona gestió. Els darrers dos anys hem tingut tres responsables polítics i des del febrer de 2020 no hi ha gerent. Ara l'alcalde Pau Ricomà és el president del Patronat Municipal i manifesta, entre altres «coses turístiques» que Tarragona sigui la porta d'entrada pels que visiten el territori, el Priorat o les Terres de l'Ebre ... Obrir-nos a les Muntanyes de Prades o la Ruta del Cister, entre altres».
Em permeto, presentar una idea. La ciutat ha de ser el km.0 de la ruta jujoliana per tot el Camp de Tarragona: Ermita del Roser de Vallmoll, església del Sagrat Cor de Vistabella, Casa Bofarull dels Pallaresos, Ermita de la Mare de Déu del Lloret de Renau, Santuari de Nostra Senyora de Montserrat de Montferri i la capella Mas Carreras de Roda de Berà, Això si, començant la ruta per les obres jujolianes tarraconenses: Teatre Metropol, el patrimoni del Gremi dels Pagesos, Casa Ximenis, entre altres. Senyor alcalde i, si tinguéssim el Centre Jujol aquest objectiu, seria òptim. La ciutat i el territori el necessitem com l'aire que respirem.