No m'agradaria criticar el clergat, ni la religió que amb tanta bondat ens han inculcat quan no teníem ús de raó. Després, quan els evangelitzats ja poden decidir, uns folren el catecisme i el posen a l'estanteria de best sellers, al costat del llibre de l'Ana Rosa, altres són equidistants, i després estan els que van directes a l'infern. Doncs, això, com en el món independentista, la llibertat és el millor, alguns tenen fe i d'altres, esperança, però jo necessito caritat. Ho heu d'entendre: facturo poc. Per exemple, m'aniria bé que l'ex excel·lentíssim i ex reverendíssim senyor Novell -no sé si ara ja li hauríem de dir Xavi- em donés les seves americanes negres, les camises blanques i les sabates. Per si llegeix aquest article: calço un 41. El tema Mitra ja no caldria perquè tinc més cap que l'Iceta i segur que no m'hi cabria. Com que no em truquen de cap partit rojo-separatista, ni de l'Ajuntament, ni de la Diputació, potser algun dia l'Arquebisbe pensa en mi. (Soc pecador, però tinc nom de profeta i també se'm veu el cartró.) Llavors, clar, necessitaré el barret. He entrat a l'Amazon a veure si en venen i n'he trobat un per 14,72 euros, vermell, preciós. Com que soc client «prime» diu que m'arribarà diumenge. Quin detall, per estrenar-lo a missa de dotze.
He intentat no entrar a l'assumpte del bisbe que s'ha enamorat d'una escriptora. Els guionistes acabarem demanant almoina a Corsini si les realitats ens porten històries tan romàntiques i surrealistes. Ara que ho penso... això de compartir vida amb una divorciada essent un home important m'ha recordat a un altre que també... ui, ho sento, se m'ha acabat l'espai.