Tribuna
Mesa
En català diferenciem clarament «mesa» de «taula», tot i que, com peça de mobiliari, poden semblar el mateix en espanyol. Reservem la mesa per a funcions més de representació, de cerimònia. Segons pel que sigui, altres idiomes tradueixen taula com tauler, pupitre o altres.
La mesa de diàleg sembla tenir un significat concret en català. En espanyol, però, la mesa serveix per dinar o per treballar. La Meseta, que sembla un diminutiu català, és un accident geogràfic gros, des del que es pot mirar arreu amb una certa superioritat. A l'anunciada mesa de diàleg s'asseuran a parlar l'estat i la Generalitat. Però no estic segur que amb les mateixes intencions.
Diàlegs i negociacions al voltant d'una mesa han servit per a resoldre conflictes. Recordo que al final de la guerra del VietNam es van endegar negociacions a París entre els americans i els vietnamites. Vivint més a prop de Washington que de Saigon, o, pel cas, de París, la meva percepció era quelcom esbiaixada. Hi van dedicar un llarg temps a esclarir la disposició de la mesa, la seva forma i grandària, la manera d'arribar i seure, el que podia haver-hi a sobre, les identitats dels participants i un llarg etcètera, abans d'entrar en matèria que, tot plegat, era ben simple: declarar la pau entre els dos.
És possible que els detalls preliminars ja hagin estat negociats d'antuvi. No tant aspectes formals com la grandària del mobiliari, però sí si es deixaran els mòbils fora en un cistell i apagats, o si poden o no portar audiòfons que connectin els participants amb assessors o autoritats que no hi siguin presents. Estem al segle XXI i les comunicacions volen per les ones hertzianes. En temo, però, que un cop superat això, no sé si quedarà gaire a «dialogar». Em consta que la part catalana porta propostes concretes. I també em consta que la part de l'Estat no té cap intenció d'acceptar-ne cap. Res. També queda clar que, per la part catalana, hi serà present el que es pot entendre com «l'estat». La Generalitat és la representació de l'estat a Catalunya. Per l'altra part hi haurà una representació només que del gobierno. I molt probablement sense que ni tan sols hi sigui el seu cap.
No és tant que hi pogués estar present el Cap de l'estat espanyol que, per raons constitucionals i, més recentment, familiars, no crec que tingui cap paper a la mesa, embolicat en un freudià malpàs que no el voldria ni Èdip.
El fet serà que la mesa, per més cerimonial que es vulgui, té moltes possibilitats de no servir ni per aguantar els gots i gerres d'aigua. Entre altres coses perquè, com es veu a l'escenografia dels grans acords d'estat, els protagonistes se senten un enfront de l'altre, sense cap mesa, taula o tamboret pel mig. És després que s'acosten a una, en aquest cas, taula, per signar els documents dels acords. Si n'hi ha. Si no, no cal ni seure.