Drets impossibles

En el debat social, que es produeix en el dia a dia, s'aborden, de manera indiscriminada, tota mena de temes que van des del preu de la llum, la gasolina i la resta de consums energètics, fins a qüestions de caràcter mediambiental, per no oblidar també tot el que fa als drets de les persones, els immigrants i la necessitat de fer canvis en el nostre model productiu. En la majoria d'ocasions aquestes discussions es queden en el titular sense aprofundir en les variables polièdriques que cada tema exigiria si realment es fa una anàlisi en profunditat i es valoressin variables com el conflicte de drets, els condicionants geoestratègiques, els equilibris globals o el que massa vegades s'oblida, la realitat d'unes mancances objectives que posen en crisi qualsevol plantejament de solució possible.

Entrant en matèria, molt s'ha polemitzat del cost elèctric, oblidant qüestions tan emblemàtiques com el cost impositiu a la factura i, sobretot, l'evidència d'una mancança clara d'energia a casa nostra amb una dependència absoluta pel que fa al gas algerià o el petroli rus, per només esmentar evidències que incideixen clarament en uns costos que, per molt que s'opti per la «demagògia electoral» són els que són, amb poques capacitats de millorar malgrat que les bones paraules i els discursos agraïts, però fora de la realitat.

També en el tema mediambiental es produeixen conflictes d'interessos o visions de futur a l'hora de parlar de determinades actuacions infraestructurals, perquè es parla en general sense baixar a la mateixa realitat dels fets i sobretot a la vocació o no, de gaudir de determinades propostes estratègiques que es condicionen en funció d'arguments exclusivament ecològics sense taxar tot el que suposa el fre a aquests. El tema aeroportuari o el mateix desenvolupament d'infraestructures hidroelèctriques són fets que haurien de valorar-se des d'una visió amplia i no exclusivament puntual amb massa connotacions de suport polític.

També la col·lisió de drets és un altre fet constatable, on es poden enfrontar interessos de propietat privada front determinats drets socials, ja sé que el debat es fa difícil, però no s'hauria d'oblidar el que suposa només veure una part del que exigeixen els seus drets, especialment en el punt dels desnonaments i els «ocupes».

Fins i tot ens permetem el luxe de debatre de models industrials, rebutjant propostes concretes en funció de no sé què o exclusivament d'acord amb una fórmula «bonista», fora de la realitat i sense oferir cap proposta concreta alternativa amb resultats quantificables objectivament.

En definitiva, el fàcil és «pontificar» i el realment difícil és concretar tot el que esmento en alternatives viables i pràctiques; podem seguir en aquesta línia amb endeutament públic inassumible o inclusiu amb paralitzacions d'inversions, públiques o privades, en base no saben certament a què, però no estaria de més que quelcom es preocupés per buscar la màxima informació de tot el que succeeix no sigui que ens quedem en uns «drets impossibles» per la manca de la seva aplicació pràctica, i on la precarietat, en tots els sentits, s'assentin a la nostra societat.