El títol sembla d'una novel·la negra o més aviat d'una novel·la fosca, i fa referència al fet que, després de l'abús tarifari, mirem les bombetes i les làmpades com a enemigues. La situació em recorda quan vaig comprar el meu Cadillac Sevilla, que s'empassava 23 litres als cent, més o menys com l'amo del cotxe a les terrasses. Primer mirava el cotxe amb il·lusió, però quan vaig veure que era pitjor que tenir un fill pijo, el vaig vendre. Però clar, no puc desfer-me de tots els electrodomèstics de casa, especialment la rentadora. Tot i que, si fos una imposició estatal per no gastar llum, ho hauríem de fer. Només caldria que el Constitucional prohibís tenir rentadora. Impossible? «¡Aguántame el cubata!»
M'imagino baixant al riu per l'avinguda Catalunya amb una fusta de rentar i un sabó Lagarto d'aquells verds. Trobar-te allà els polítics rentant els draps bruts al teu costat fora una bonica imatge, no? Sentiríem el Pau, amb els pantalons mullats (no malpenseu), al mig del riu, cridant l'ordre del dia. Les discussions entre PSC i ERC podrien solucionar-se a mastegots entre la Begoña Floria i la Judit Borrell en una tendra imatge en què s'estirarien els cabells amb els vestits arromangats. Fantasia? Com les arques municipals segueixin així, no aniran al riu, aniran una mica més avall: sota un pont.
Heu sentit que les elèctriques ara volen tancar les centrals nuclears? «Si no me dejas jugar a arruinar a los españoles, cerraré las centrales. ¡Hala!» Si jo fos el Pedro, fotria un cop a la taula i les expropiaria.
Ei, no us espanteu, que el cop no seria a la taula de negociació. Allà, en comptes d'expropiar, faran números. No, no dels pressupostos, per sumar 155.