Sinodalitat, el camí de l'Església

Benvolguts i benvolgudes, en el discurs de clausura del Sínode de l'Amazones celebrat ara fa dos anys a Roma, el papa Francesc agraïa als participants «el testimoniatge de treball, d'escolta, de recerca, de posar en pràctica» –deia ell– «aquest esperit sinodal que estem aprenent […] i que encara no encertem a completar-lo.» «Esperit sinodal» vol dir saber-nos escoltar els uns als altres i tots a l'escolta de l'Esperit Sant. Aquest esperit sinodal ha d'anar calant a les diverses Esglésies particulars i, com no, en la nostra estimada Església de Tarragona. El passat mes d'abril el Papa aprovava l'itinerari sinodal per a la propera Assemblea General Ordinària del Sínode de Bisbes, amb el tema «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió». Però, així com en les altres ocasions es tractava de la trobada d'unes setmanes a Roma, aquesta vegada la modalitat esdevé diferent i inèdita, de manera que s'articula en tres fases al llarg de dos anys, començant aquests dies d'octubre. Hi haurà una primera fase diocesana, una altra de continental i una darrera d'universal. Amb aquesta nova metodologia, el Papa vol introduir tot el poble sant de Déu en un procés en el qual el Sínode ja no és un esdeveniment d'unes setmanes, ni molt menys una activitat eclesial sense més. Es vol que la sinodalitat esdevingui un camí de tota l'Església, el camí que Déu espera de nosaltres, els cristians, al llarg d'aquest segle. El Papa ens proposa un camí on s'escolti veritablement tot el poble de Déu, on tots hi participin, on es conjuguin les diferències de manera que ningú no hi perdi, sinó que tots hi guanyin. Es tracta de la integració de les diversitats que tant costa encaixar en la vida de l'Església.

El proper 17 d'octubre començarem a la nostra diòcesi la fase diocesana del Sínode, amb una vetlla de pregària a la nostra Catedral metropolitana. Serà el tret de sortida de la reflexió que se'ns demana. Tots hi som convidats. Especialment a través del Consell Pastoral Diocesà i dels consells arxiprestals i parroquials farem experiència de sinodalitat, a redós de les prioritats pastorals que el Consell Pastoral ha preparat per a aquest curs, així com del Document preparatori del Sínode que ens acaba d'arribar de Roma.

Per a aquesta tasca, ens caldrà adoptar vàries actituds imprescindibles. En primer lloc, se'ns demana una gran dosi d'humilitat per a saber-nos escoltar –abans de res– a nosaltres mateixos. Tan sols des del profund coneixement personal, que implica una gran dosi de realisme, podrem escoltar els altres, i tots a l'escolta de l'Esperit. En aquest exercici és on cada cristià es troba amb la diferència i la diversitat, amb el conflicte i les pressions. I res de tot això ens ha d'escandalitzar o paralitzar: És part del procés, tot quedant-nos amb allò que ens ajuda a avançar tots junts i deixar de banda el que impedeix la comunió. Aleshores podrem dialogar els uns amb els altres amb humilitat. El diàleg i la discussió passats per la pregària sempre tenen una finalitat: l'anunci de l'Evangeli. Perquè l'escolta sense més no ajuda. El diàleg pel diàleg no porta a cap part, però l'escolta i el diàleg humil, amb la pregària sincera, porten a l'acció evangelitzadora.