Heu vist el titular i heu dit: «Home, el Moisès per fi critica als seus -els ibers de la independència-». Però no. Espereu un moment que entro al diccionari. Ah, coi, que es diuen polonesos, perdó! És que això de les poloneses em sonava a un vestit que duien les dones al segle XVIII i que es van treure quan la família es va comprar un Seat 600. Es veu que amb aquelles faldilles bombades no podien entrar al cotxe.
Jo pensava que els espanyols érem/eren els únics que teníem els testicles més grans que les rodes de La Cibeles, però no. Per si no ho sabeu, perquè viviu a una cabanya a la Mussara sense tele, us explicaré de què parlo: un grup de magistrats del Trybunal Konstytucyjn polonès van anar a fer una copa a la cafeteria Alternatywa. La conversa sobre la Unió Europea va anar pujant de forma directament proporcional als vodkes que prenien. Llavors un dels magistrats va dir «el que passa és que no tenim collons de plantar cara als de Brussel·les». I els altres catorze jutges van cridar amb la mateixa veu que Cañita Brava: «Si tens el que s'ha de tenir, ves ara al despatx i fes una sentència dient que manem nosaltres, no ells». Un borratxo del bar va cridar: «I per què no ho dèieu abans de signar el tractat d'adhesió, eh, valents?».
Doncs sí, el Constitucional de Polònia ha dictaminat que les seves decisions estan per sobre del dret de la UE. O sigui, quan la Unió Europea concedeix una subvenció pel Covid 19, surten al carrer amb cabassos per recollir el mannà que cau del cel belga i els pagesos es beneficien de les ajudes a l'agricultura, però quan la UE vol frenar la deriva autoritària del país, no els agrada. No han dit que vulguin marxar, sinó que volen seguir rebent la part bona i rebutjant les crítiques. Més o menys com els d'aquí, que també tenen els ous com les rodes de la Cibeles.