L'anella verda sense gestió ambiental

La redacció d'un Pla Especial de Protecció, d'Ús i de Gestió de l'Anella Verda-Blava Gaià-Francolí a nivell de comarca resulta ja inexcusable per a ordenar usos; recuperar la biodiversitat amenaçada, el paisatge i el patrimoni històric; organitzar la progressiva substitució de les contínues pinedes secundàries de pi blanc per màquies i alzinars; recuperar l'antic mosaic agroforestal de conreus, prats i pastures com a franges tallafocs i preservar la zona de noves amenaces, com centrals solars o eòliques, línies d'alta tensió, tren o noves carreteres. Instem llavors l'Ajuntament de Tarragona i el Consell Comarcal del Tarragonès (CCT) a la creació d'un consorci públic de totes les parts implicades, ajuntaments, CCT, Diputació, Generalitat, les entitats conservacionistes i la URV, per a la protecció i gestió de l'Anella. Consegüentment sol·licitem les partides necessàries als pressupostos del consistori tarragoní i del CCT, alhora que reclamem l'aixopluc d'una figura de protecció jurídica per a l'Anella arreu del Tarragonès.

Pel cas, es demostra que cal millorar i enfocar bé les actuacions forestals, al màxim, tal i com es mereix un veritable espai natural: un exemple paradigmàtic del que no és eficaç ni eficient per a la prevenció d'incendis doncs és el tractament aplicat a la franja de protecció de la urbanització de la Móra confrontada amb el Bosc de la Marquesa i a l'espai, també protegit, del Pont del Diable, on s'han menystingut els condicionants ecològics de conservació. S'hi han estassat llentiscles i altres espècies de fulla ampla –poc piròfites– i, paradoxalment, deixat dempeus una munió de pins joves, atapeïts, malgirbats, torts, amb capçades a tocar les unes de les altres, que són veritables torxes propagadores del foc!

No oblidem que el paisatge vegetal on saltironava aquell esquirol romà eren màquies, alzinars, rouredes, boscos de ribera.. No pas les actuals pinedes. L'actuació correcta seria tallar més pins, molts més... Deixant, això sí, els més vells, grans, rectes i sans, aïllats, envellint la pineda, i respectar, tot potenciant, els ecosistemes ancestrals de la màquia i l'alzinar: aquestes són les comunitats vegetals més resilients als incendis i al canvi climàtic. Tinguem present també que la fusta, llenya o estellat, suposa un recurs molt interessant a valoritzar..

Tallant inversemblantment llentiscles, ullastres, aladerns, murtres, coscolls, margallons, savines, càdecs.., i deixant pins de capçades atapeïdes obtenim l'efecte contrari: s'afavoreix la ràpida propagació del foc, s'empobreix l'ecosistema i alhora s'impedeix la seva maduració espontània cap a ambients nemorals, amb més ombra, humitat i frescor. Cal saber-ho: brolles i pinedes evolucionen vers màquies i alzinars en un procés natural, crític, que pot durar més d'un segle, però que podem accelerar intel·ligentment tallant els pins secundaris, desbrossant la vegetació heliòfila altament piròfita de brolla –argilagues, romaní, brucs, estepes...– i, deixant, és clar, els peus de màquia i alzinar. Alhora obtindrem un volum global de biomassa extreta i un benefici econòmic encara major!

A les franges de protecció de baixa combustibilitat cal assolir un paisatge intensament adevesat de capçades distants de tots els arbres i arbusts, i gairebé sense pins, sí. Caldrà, però, i sobretot, mimar fondos i comellars, amb sòl més profund, on l'alzinar pot desenvolupar-se correctament i que són refugis de biodiversitat, preservant-hi diversos rosaris intocats com a santuaris per a la fauna. Cal llaurar clarianes obertes i zones d'abassegament per a crear prats i pastures per als herbívors, conferir discontinuïtat al sistema per a entretenir i dificultar la propagació del foc i originar una rica heterogeneïtat espacial ecològica i paisatgística. Cal amagar marques de maquinària pesada, pedres, talussos descarnats, ferides... I, cal ordenar la pastura en llocs idonis, molt estudiats en tots els sentits, arrabassant i mantenint grans àrees obertes: ara bé, si pasturen cabres on s'ha estassat el sotabosc, hem de saber que a mig termini sols hi quedarà una simple arbreda pelada de pins sense valor ecològic!

Ensems, proposem de recuperar la tarragonina festa de l'arbre de Puig i Valls amb la plantació d'espècies planifòlies escadusseres a la contrada, poc piròfites i d'interès especial per a la fauna, o de fruiters tradicionals: serveres, cirerers d'arboç i de guineu, marfulls, noguerola, murtres, margallons, roures, freixes, oms, arçs blancs, aranyoners, rosers, figueres, magraners, pruneres, galzeran, heura..., en funció dels condicionants ambientals, de paisatge o socials de cada lloc concret. Caldrà fer-ho amb plantacions molt espaiades de planta mare al llarg de les vores de les pistes forestals de tota l'Anella, com també a les zones de protecció perimetrals d'urbanitzacions, facilitant tant l'accés al reg i manteniment necessaris els primers anys, com la futura disseminació d'aquestes espècies altament estratègiques.