Binter ha cancel·lat la ruta de Reus a Canàries. La vaig fer servir per anar a Las Palmas, i després vaig volar fins a Cantàbria. La veritat és que vaig quedar molt content del tracte i dels serveis de la companyia. Em va agradar més que aquell Fokker 50 d'Air Nostrum que anava a Madrid i que, en passar per Cambrils, es movia més que Viñuales.
Vosaltres, pobres mortals que no heu volat amb aquesta companyia, no sabeu que estimareu les hostesses perquè us portaran una capseta amb pernil, galetes, paté i el millor producte del món... el gratis. Aquelles hostesses de metre noranta devien haver nascut allà dins, perquè no passen per la porta, i et preguntaven amablement: «¿Lo comen aquí o prefieren llevárselo?». Així que a casa han quedat dues capsetes amb els productes alimentaris que la companyia aèria ens va donar. Ahir no tenia ganes de cuinar i vaig fer una excursió pels armaris de la cuina buscant porqueries que m'estalviessin haver d'embrutar un plat. Quan vaig veure les capsetes de Binter, vaig flipar. De seguida vaig pensar a agafar el vol més curt que tinguin, per exemple entre Fuerte y Ventura només per emportar-me aquell pernil de la caixeta. Teló. Segon acte: Al juny, a una sala de reunions de la seu social de Telde, el president de Binter es reuneix amb el consell d'administració. «Bien, vamos a apostar por el turismo de Tarragona. Así que volaremos entre Reus y Gando». Es va sentir una veueta al fons de la sala. Era el fill de cinc anys del president, que seia en una cadireta amb una pitrera. «Papá, con eso de la pandèmia, el certificado de vacunación, los ERTES, el ocio cerrado. ¿No sería mejor que empezaseis el año que viene?» Tots els assistents van mirar cap al sostre. No era estrany, de joves havien estat assistents de vol... que havien suspès l'assignatura d'economia.